La Unió Europea i el desafiament cultural global

La Unió Europea (UE) encara està en procés de canvi en la seva direcció arran de les darreres eleccions del 26 de maig i és per tant un bon moment per esmenar errors o donar un nou impuls per mantenir-nos a primera línia al mateix nivell dels Estats Units d’Amèrica (EUA) o de la Xina, sense descuidar la Rússia de Putin o l’Índia.

En primer lloc, cal reforçar la personalitat de la Unió fent que sigui més sòlida encara que la Gran Bretanya se’n vagi, cosa que jo personalment lamento. Crec que si es confirma serà un gran error. Boris Johnson, l’actual primer ministre i home imprevisible, de la corda de Donald Trump, ho té molt clar. Però allà ells i elles.

Esperem que la nova presidenta de la UE, Ursula von der Leyen (exministra de Defensa de la República Federal Alemanya, metgessa, mare de vuit fills, amb experiència de govern i mà dreta d’Angela Merkel), la qual –l’una i l’altra– és ferma defensora de la UE, tingui clars certs valors que, esperem, sabrà transmetre al seu equip dirigent.

La UE no pot ser un convidat de pedra en la pugna comercial i tecnològica entre els EUA i la Xina. Cal que estigui (estiguem) a la mateixa altura i que tingui una estratègia de cara al mercat únic digital. A la UE hi ha, aproximadament, unes 7.000 plataformes o mercats en línia, entre els quals hi ha gegants mundials i alhora empreses molt petites, però que compten amb un poder de negociació molt important. Fa mig any que la UE va aprovar un reglament que marca les normes i el marc destinat a crear un entorn empresarial equitatiu. Aquest nou reglament crea un entorn comercial en línia més previsible i transparent i ofereix noves possibilitats a l’hora de resoldre litigis i reclamacions.

La comissària de la UE responsable de l’Economia i Societat Digital, Mariya Gabriel, ha dit al respecte que “ens trobem davant de les primeres normes d’aquest tipus a tot el món i aconsegueixen un equilibri adequat entre l’estímul de la innovació i la protecció dels nostres valors europeus” i, a més, “milloraran les relacions entre les empreses i les plataformes, que seran més justes i més transparents i, en dar­rera instància d’aquest àmbit, en particular a través del nostre Observatori de les plataformes en línia”.

Segons una enquesta recent de l’Eurobaròmetre, quasi la meitat (un 42%) de les petites i mitjanes empreses de la UE reconeixen que recorren als mercats en línia a l’hora de vendre els seus productes i també els seus serveis. La meitat de les empreses europees que treballen amb plataformes topen amb problemes. Gràcies a les noves normes aquestes petites empreses gaudiran immediatament dels beneficis següents, com la prohibició de determinades pràctiques deslleials; gaudiran d’una major transparència en les plataformes en línia; noves línies per a la resolució de litigis...

La majoria de les empreses més importants del sector de l’entreteniment (un 90%) perta­nyen als EUA i la UE només hi és present en un 6%. Els EUA també lideren el sector del cinema (Disney, NBCUniversal, 21th Century Fox, Warner) amb una facturació majoritària (70%) i el mateix passa en el sector musical. Entre l’any 2007 i el 2016 a la UE es van produir més de 18.000 films, xifra que representa un augment del 47%, passant de 1.444 l’any 2007 a 2.124 el 2016. El segment que experimenta un major augment és el dels reportatges o documentals. Cinc països de la UE produeixen més de la meitat de la facturació: el Regne Unit, França, Alemanya, Espanya i Itàlia (53,6%).

La Xina i l’Índia també tenen una bona part del pastís. La UE té un pòsit històric, cultural i idiomàtic molt ric, el qual representa una cara i la creu. La cara: pel valor històric i cultural que representa, i la creu: per l’inconvenient a l’hora de sumar esforços i sinergies i per sintetitzar polítiques comunes. Per això és important que la UE sigui més forta, que els estats vagin disminuint el seu domini. Just el contrari del que volen els euroescèptics, l’extrema dreta. La petita i mitjana empresa per si sola es troba davant d’una problemàtica que la supera. Aquestes noves normes aprovades pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea signifiquen establir unes noves eines, normes que han de millorar l’equitat de les pràctiques comercials de les plataformes en línia.

“La unió fa la força”, diu l’adagi popular, i cal que els nous dirigents –amb la nova presidenta, Ursula von der Leyen– que acaben d’ocupar els llocs de diversos departaments ho tinguin ben present. Si no volem ser mers espectadors, consumidors sotmesos a la ferotge competència dels EUA o de la Xina, hem de veure favorablement aquest pas endavant.