La tribuna
Maleït agost... o no
Mentre els polítics segueixen vivint al segle XX pensant que el país tanca per vacances i no obre fins a Meritxell, la realitat deixa clar que no coneix de dies festius
Algú a Andorra va decidir en el seu moment que el país tancava per vacances a final de juliol i ja no tornava a obrir fins al dia de Meritxell, el 8 de setembre. Els periodistes estem farts de trucar a representants polítics i de la societat civil per intentar rascar alguna notícia i que la resposta sigui: “Truca’m després de Meritxell.” Però ja amb gairebé dues dècades de segle XXI completes, sembla que alguns, sobretot els polítics, segueixen aturats al segle XX quan l’agost era el mes en què tothom marxava de vacances i Andorra es buidava i quedaven només al país els turistes i els residents que treballaven per als visitants. Colpejats per la crisi econòmica, sembla que només els polítics són els que es poden permetre marxar de vacances tot l’agost, mentre es queden al Principat els que treballem aquest mes i els que no poden permetre’s vacances.
Però en els darrers anys sembla que l’agost ens ha sortit revoltós i s’ha posat com a objectiu rebentar les vacances dels polítics i en paral·lel facilitar la vida als periodistes, que ja no han d’acudir a les serps d’estiu per emplenar diaris i informatius. Enguany, l’agost ens ha regalat la condemna d’un resident masclita, xenòfob i homòfob; els serrells del cas Cautxú a la Federació Andorrana de Futbol; els aldarulls a la festa major de Sant Julià de Lòria; l’esllavissada que va afectar la CG-1 a l’altura del Punt de Trobada; la intervenció d’Assegurances Generals; i l’apropiació indeguda de 22.500 euros de la Fundació Privada Tutelar per part del que era el seu president, David Claverol. Mentre escric aquestes línies semblava que aquest agost també ens donaria la dimissió o cessament d’un secretari d’Estat. El d’Economia, esquitxat pel cas Cautxú. Fet que no ha passat.
L’agost ha estat generós amb els periodistes –gairebé quan un dels afers noticiables estava a punt d’esgotar-se, informativament parlant, n’apareixia un de nou– i cruel amb els polítics.
Crec que en la intimitat hi deu haver polítics que pensen quan marxen de vacances en què farà enguany el maleït agost per arruïnarme-les. És que si repassem els darrers anys, no hi ha hagut agost tranquil. No va ser tan mogut el del 2018 com el d’enguany, però sí que va estar marcat per la polèmica concesió de la llicència del casino i el nomenament de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, com a ambaixador d’Espanya a Andorra. La plataforma esquiable de Soldeu, l’atemptat a les Rambles de Barcelona i els projectes a Naturlandia i Sant Julià, van donar vidilla a l’agost del 2017.
Les avaries a Andorra Telecom i el cas BPA ens van alegrar l’agost del 2016. Un afer, el de BPA, que va regnar des del març del 2015 i també va donar portades i portades l’agost d’aquell any. I qui pot oblidar l’agost del 2014 marcat per la deixa de l’avi Florenci. Andorra va ser primera plana i va agafar als polítics a la platja.