Els amics de Trump

Vol fer-se milionari? Tan sols necessita ser amic o conegut del president dels Estat Units i ho tindrà molt fàcil... per a qui vulgui intentar-ho, la teoria dels sis graus de separació proposada per Frigyes Karinthy l’any 1930 ens explica que una cadena de sis persones és suficient per arribar a qualsevol persona del món. Imagino que amb l’aparició de Facebook n’hi ha prou amb una cadena més petita, entre tres o quatre persones... vull dir que no és difícil tenir un amic dels EUA que conegui una persona que tingui un amic que conegui algú que indirectament coneix el president d’aquest o qualsevol altre país.

Però retornem al “Jo és que he nascut per ser milionària”, que canta la Rosalia. L’exemple més clar el trobem en els moviments que experimenta l’economia mundial en general i la borsa americana i europea a les paraules i a les, diguem-ne excèntriques, piulades de Donald Trump que, no ho dubtin, beneficien els seus amics.

Aquesta afirmació podria no ser veritat si les piulades fossin coherents, però com que mai ho són hi deu haver alguna cosa més que es belluga.

No cal posar exemples gaire difícils. El tema de les converses Xina-Estat Units en pot ser el millor exemple.

Una tarda veus que la borsa americana està funcionant d’allò més be i pels volts de les sis, hora europea, Trump diu que com que no ho té clar, a partir del setembre posarà aranzels o impostos per uns quants milions de dòlars a les importacions xineses... El comunicat fet públic, pot tenir, un dia o unes hores abans, un abast molt diferent en l’àmbit privat. Tan sols cal que avisi qui li convingui perquè es venguin unes quantes accions, òbviament sempre de manera moderada, que no es noti gaire, i et desfàs d’un bon grapat abans de l’anunci. Sols cal vendre i esperar.

Els inversors normals tremolen; l’economia en general tremola, puja i baixa el dòlar, però hi ha un bon grapat de senyors que, no en tinguin cap dubte, s’han venut unes quantes accions a temps.

Capritxós com ell sol i per afavorir l’economia de qui li convingui, Donald tornarà a avisar qui li interessi. “Demà diré que es reprenen les converses amb la Xina.” És el moment de comprar un bon grapat d’accions, sempre de forma encoberta i variable, de manera que no es noti gaire. Sols cal comprar i esperar.

Abans de la pròxima piulada conflictiva es repeteix l’operació i ja tenim una altra vegada un grapat de beneficis.

Em pregunto de què serveix ser un expert financer quan l’economia mundial depèn del caprici de personatges més que dubtosos. Més que ser un expert el que necessites és tenir línia directa amb el poder. Sempre resulta molt més fàcil per guanyar un bon grapat de diners. Però també és veritat que no he descobert la sopa d’all.