El valor d'exercir valors

Si ens preguntem quins són els nostres valors, de ben segur ens respondrem amb una correlació de valors més o menys extensa, més o menys reflexionada. És a dir, tots tenim valors. Ara bé, també sentim anomenar que la societat actual està mancada de valors, que alguns s’han perdut, que hi ha una crisi de valors... Com s’entén, doncs?

D’entrada, podríem definir els valors personals com un conjunt de principis rectors, virtuts o qualitats d’un individu que el caracteritzen i en determinen la seva conducta i raonament. Podríem dir també que aquests valors no tenen el mateix pes. És a dir, hi ha una escala de valors, una espècie de jerarquia, on cadascú pondera i ordena els seus propis valors. De la definició anterior, en destacaré dos elements: la conducta i la jerarquia, que al meu entendre, i combinats tots dos, podrien explicar part de la problemàtica actual suscitada amb els valors.

Si els valors ens determinen i volem ser coherents, la nostra conducta hauria de ser l’expressió dels nostres valors. Realment som fidels als nostres valors i els exercim? Actuem en el nostre dia a dia segons aquests valors?

Fa anys, amb la consecució d’algun títol que no recordo, el FC Barcelona d’en Pep Guardiola va treure una samarreta commemorativa amb el lema a l’esquena: “El valor de tenir valors.” Ara bé, tenir valors no genera valor, el que en genera és exercir-los. Tal com deia el periodista Carles Capdevila al seu llibre recopilatori d’articles La vida que aprenc, ens solem acomiadar amb un “cuida’t!”, perquè el fet de cuidar els qui estimem és un valor que molts tenim, però si volem passar de tenir valors a manifestar-los, potser hauríem de ser nosaltres mateixos qui els hem de cuidar, no desitjar que els altres es cuidin i girar el cap. Acomiadem-nos, doncs, amb un: “Et cuidaré!”. Magistral reflexió, Carles, com tot el que ens has transmès. De valors, ja sabem que en tenim tots, així doncs, els exercim?

Ara que ja hem tractat una diferència entre tenir i exercir, podríem reflexionar sobre l’escala de valors, la jerarquia. A vegades hi ha situacions en les quals els valors entren en contradicció entre ells. D’aquesta manera, i a tall d’exemple, hi haurà qui tingui el valor de la solidaritat i alhora tingui el valor de l’estabilitat. Quan veiem milers de persones ofegades al mar fugint de la desesperació i buscant oportunitats d’una vida digna, segurament se’ns activa el valor de la solidaritat, però a l’hora de la veritat, a l’hora d’exercir valors mitjançant la nostra conducta, a l’hora d’actuar per reclamar als governants (que no deixen de ser els nostres apoderats) que actuïn, potser acabem exercint el valor de l’estabilitat, l’estabilitat que ens suposa girar full, mirar cap a un altre lloc i continuar amb la nostra vida. Tenim el valor de la solidaritat? Si ho preguntem, segurament el tenim molts de nosaltres, però com jerarquitzem els nostres valors?

Per il·lustrar també la jerarquia, utilitzant els mateixos valors de solidaritat i estabilitat, podem fixar-nos en Hong Kong, on després de mesos de protestes massives molta gent ha decidit jerarquitzar amb més pes el valor de la solidaritat, exercint-lo per lluitar contundentment però pacíficament contra les extradicions polítiques de la Xina, i deixant en un segon lloc el valor de l’estabilitat, amb la qual cosa han aconseguit que la cap de Govern, Carrie Lam, hagi cancel·lat la polèmica llei d’extradició.

Sembla difícil jerarquitzar valors si primerament no els tenim ben identificats. Quins són els valors que ens caracteritzen i determinen la nostra conducta? El professor espanyol Leopoldo Abadía, al llibre La hora de los sensatos, argumenta de forma brillant com tothom hauria de tenir el que ell anomena un “model de vida”. El model de cadascú hauria de ser fruit d’una profunda reflexió i convindria que contingui aspectes personals, professionals, socials i familiars.

D’aquesta manera, al disposar d’un model de referència personal, l’únic que s’ha de fer és actuar segons el propi model, encaixant en aquest les circumstàncies. Sigui quina sigui la situació que se’ns presenti, sigui a la feina, amb la família o bé amb els amics, sabrem com afrontar-la i donar-li resposta, i el més important, serà coherent amb la nostra essència, i per tant, ens sentirem bé amb nosaltres mateixos. És una mena de llibre d’instruccions personal al qual recórrer, en què els nostres valors ens assenyalen els propis arbres de presa de decisions.

Al mateix temps, el professor Abadía recalca que aquest model no ha de ser estàtic, sinó que l’hem d’anar revisant amb el temps, perquè segurament les persones no canviem, però sí que anem evolucionant, i tot i que segurament tenim els mateixos valors, potser els hem anat ponderant de nou, jerarquitzant de nou a mesura que anem transitant per la vida i aquesta ens va deixant empremta i configurant.

En definitiva, crec que la nostra societat té valors, però potser hem canviat la seva jerarquia a l’hora d’exercir-los. El professor de la Universitat de Lisboa José Machado Pais, en la seva ponència a les conferències de la Universitat d’estiu d’Andorra d’enguany, va assenyalar: “Avui dia es viu en un present tancat, que no contempla el passat ni el futur, tenim por del futur perquè és molt incert i imprevisible.”

Potser això pot donar resposta al canvi de jerarquia de valors, potser avui donem més pes a valors individuals d’autoprotecció i de seguretat abans que valors més globals i de creixement com a societat.