Què faré fins a l'agost del 2020?

Des de fa més de tres dècades la meva filla rep el suport dels professionals de l’Escola de Nostra Senyora de Meritxell, que l’han acompanyat des dels seus inicis escolars a les aules de l’Escola andorrana fins a la seva incorporació al món laboral, mitjançant els programes que ofereix aquesta institució.

Ha sigut una llarga trajectòria, repleta d’alguns dubtes i de molts progressos. Hem anat creixent, la meva filla i nosaltres, la seva família, amb l’Escola, hem viscut des de primera línia l’evolució dels serveis i l’atenció a l’usuari que ens proposaven.

Arran de la seva adscripció al taller ocupacional Xeridell he pogut valorar l’abast d’aquesta transformació. Des d’una persona amb necessitats específiques ben atesa fins a una persona adulta, cada cop més autònoma i motivada, conscienciada que té el seu lloc en una societat cada cop més receptiva als drets i a la inclusió de les persones amb funcionalitats diverses.

Se’ls ha fet més visibles i, fins i tot, s’ha normalitzat aquest col·lectiu quan es desplaça, mitjançant transport públic, cap als diferents espais on es desenvolupen les activitats professionals, culturals o lúdiques a les qual han optat de participar. Ja no es tracta que el món exterior vingui a ells, sinó que ells surten regularment a l’exterior per desenvolupar les tasques que els desperten interès, envoltats, a més, dels professionals de la Fundació privada NSM que hi participen activament, d’altres especialistes que els obren altres horitzons.

Des de la fundació es potencia la seva capacitat de diàleg, de consens i de presa de decisió mitjançant assemblees i reunions individuals amb l’usuari i la seva família, en el decurs de les quals s’acorden mesures que l’afecten directament. La meva filla ha pogut dissenyar el seu propi recorregut professional, escollint els itineraris formatius encaminats al servei a la persona que més la motiven. Els resultats no poden ser més positius ja que se sent realitzada –fa part de la societat, és una treballadora més– i, alhora, valora els fruits de l’intercanvi que es du a terme en aquests moments en què tots aprenen alguna cosa els uns dels altres. Ha evolucionat de manera notable la seva maduresa, la seva implicació, el seu benestar personal, que manifesta verbalment i que també es tradueix per una alegria i una actitud positiva i optimista de cara al futur.

Les activitats d’aquest any han culminat amb un mes de juliol innovador, intens i gratificant. Si em guio pels inputs que m’ha tramès la meva filla, aquest mes ha sigut un dels més intensos i amens que ha viscut: planificació setmanal de les activitats, excursions, sortides temàtiques, visites culturals, jocs i activitats esportives (Parc Central, Campus Marc Bernaus, Cirque du Soleil, etc.), tallers de cuina, de foto i un llarg etcètera.

A hores d’ara, la meva filla ja està a l’expectativa, però una expectació activa, frisa per descobrir què l’espera a partir d’aquest mes i, sobretot, barrina sobre què pot proposar per al període 2019-2020, amb un punt especial de cara al juliol del 2020.

Fa més de trenta-cinc anys, la neuròloga de l’Hospital Sant Joan de Déu que escoltava els nostres dubtes sobre el rumb que calia emprendre per atendre, de la millor manera possible, les necessitats de la nostra filla va dir unes paraules que, per a mi, són més vigents que mai: “No sabeu la sort que teniu, a Andor­ra, de comptar amb l’Escola de Meritxell!”