Sabem què és el que més ens enamora de poder participar en la funció laurediana: la gent que hi participa, les emocions i els pèls de punta de cada participant al finalitzar l’últim assaig, les llàgrimes que s’escapen al veure famílies senceres repartir-se entre pastors, àngels i dimonis, els sospirs d’alleujament de les persones que fan possible la funció perquè tot ha sortit bé. Per a algú que no havia conegut aquesta història, descobrir-la aquí i així ha estat un amor a primera vista.
Quan ens enfrontem a aquest repte hi ha sempre una idea de partida: nosaltres, els directors, estem al servei de la història: màgia, conte, el bé i el mal, germandat, humor, Nadal... són suficients línies per mantenir i, en el nostre humil esforç, fer arribar al públic de la millor manera possible. El gran fet diferenciador, el que suposa el gran repte, és fer-lo cada any d’una manera diferent, d’una forma única... després de 25 edicions, s’ha de donar voltes al cervell...
Tant la Irina Robles, com jo mateix, som amants de les històries i muntatges populars, i sabem de la importància de la tradició. No us descobrirem res de nou amb la nostra trajectòria. A més, per la nostra vocació i formació pedagògica, ens resulta complicat separar-nos de la nostra ànima formativa... no som directors, ni mestres, sinó apassionats que compartim el que hem experimentat al llarg dels anys de carrera de la millor manera possible, perquè tots aprenem de tots. El teatre és la suma de totes les forces, i cada petit detall ens suma en el tot. No hi ha personatge petit!
Aquest any, ens endinsem en el repte de jugar amb l’experiència que ens han donat els anys anteriors, d’aprendre dels actors, actrius, músics, voluntaris i tècnics que ens conten els seus somnis, les seves idees i bogeries. Ens endinsem en la idea de trobar en el moment contemporani un punt de partida.
Què hauria passat si els dimonis haguessin guanyat la batalla? Si tot el que malament succeeix en el dia a dia del món hagués estat per això... potser Lluquet i Farigola hauran de prendre mesures en l’assumpte i tornar a aixecar la batalla del bé i el mal... Qui creieu que guanyarà?
Folch i Torres ens va deixar una obra que ja és un clàssic i el nostre deure és mantenir-lo i transmetre’l a generacions diferents de les que ell es va dedicar més de cent anys sense perdre essència ni vigència. Aquesta ha estat la tasca de cadascun dels directors de totes les edicions, de tots els muntatges, de tots els llocs en què es fa amb tant amor, cada any, Els Pastorets.
Però... no som un pot de Nutella, no podem agradar a tothom, així que el millor és que us deixeu portar, vingueu a gaudir (o no) de les aventures d’aquests pastors tan famosos per després, a l’escalf davant d’una bona copa de vi calent, debatre, opinar i comentar amb la família i els amics com va ser aquesta edició número 26 d’Els Pastorets.