El millor empat

M’agrada el tennis. M’agrada veure les grans competicions per televisió, els Masters i els Grand Slam i, sobretot, m’agrada practicar-lo. Em relaxa, em desconnecta dels pensaments i durant una hora, hora i mitja, sols estic pendent d’enviar a l’altra banda de la pista una pilota de color groc. Jugues a l’aire lliure. Jugues amb un adversari, però sobretot necessites estar connectat amb tu mateix, doncs és un esport que requereix molta concentració. En l’àmbit personal li trobo molts avantatges respecte als altres esports de raqueta, entre els quals el pàdel, que ara s’ha posat tan de moda i que al meu entendre és una mica més físic i violent. El tennis jugat en l’àmbit amateur és tota una manera de viure.

Faig aquesta introducció per explicar per què l’altre dia em vaig quedar despert fins a dos quarts de tres de la matinada per gaudir de la final de l’Open dels Estats Units entre Rafa Nadal i Daniil Medvédev. Un partit de molta qualitat i lluita, del qual em vaig retirar per anar a dormir quan encara faltava l’últim set (tot té un límit), que vaig poder veure, ja coneixent el resultat final, l’endemà. Amb aquesta victòria Rafael Nadal ha guanyat el seu dinovè Grand Slam i es col·loca a sols un torneig de l’altre mestre del tennis, Roger Federer, que n’ha guanyat vint.

Ambdós jugadors i el tercer en discòrdia, Novak Djokovic (setze Gran Slam), han marcat tota una època en el món del tennis. Des de fa temps hi ha gent jove que sembla que despunta, però ells, amb 38 anys (Roger Federer), 33 (Rafa Nadal) i 32 (Novak Djokovic) segueixen dominant el panorama mundial.

Aquest any, Djokovic va vèncer Nadal a la final d’Austràlia; Rafa ha guanyat Roland Garros i els EUA, i a Wimbledon va ser Djokovic qui va guanyar Federer. Així que queda clar qui domina.

Ara, però, a Rafa Nadal li falta el que molta gent voldria. És bastant més jove que Roger Federer i per tant té moltes possibilitats d’igualar el registre del suís i fins i tot de superar-lo. És el que molta gent del país veí desitjaria.

A mi, què volen que els digui, no em fa tanta gràcia. Després de les memorables jornades de tennis que hem viscut amb aquests tenistes, m’agradaria que la cosa quedés amb un empat entre tots dos. Seria una bonica manera de tancar la quantitat d’anys que en Rafa i en Roger han estat lluitant per ser el número 1.

Una altra dada significativa. Fins al moment d’escriure aquesta Tribuna, Nadal ha estat numero 1 durant 196 setmanes (encara que d’ací a poc el recuperarà), Djokovic s’atansa a les 270 i Federer encapçala la classificació, amb 310 setmanes.

Així doncs, ens trobem amb tres monstres del tennis que, a més, tenen maneres molt diferents de jugar. Després de tanys anys de rivalitat, de tants anys guanyant i perdent, estaria bé que al final de la seva vida esportiva obtinguessin un empat. Encara faria més gran la seva història tennística.