Proposta de compra

El cònsol Torres va convocar una reunió de poble a Encamp per exposar un nou projecte: garantir la continuïtat del gran pulmó central que és el parc del Prat Gran, mitjançant la compra de tres de les seves quatre parcel·les del total de 19.000 metres quadrats i evitar així que la propietat –privada– executi el projecte de construir sobre el terreny.

Després dels peritatges d’ambdues parts i de terces, la conclusió és que per tot el conjunt de l’espai s’haurien de pagar més de 38 milions (38.169.744 euros), però el preu dels tres terrenys proposats pel cònsol seria de gairebé setze milions (15.981.794 euros) i aquesta quantitat seria assumible per les finances comunals.

El cònsol Jordi Torres explicava també que habilitar un nou parc no és viable, perquè cap de les parcel·les disponibles supera els nou mil metres quadrats, i en canvi troba possible destinar a zona verda de l’antic Càmping Internacional, a tocar del parc per la banda sud, on també s’insinuava la possibilitat de construir un camp de futbol de nova planta, pensant en l’FC Andorra.

Els parcs, “pulmons” de les parròquies, no abunden ni ocupen extensions massa grans, per manca de terrenys prou amplis i de titularitat pública, tampoc privada, i donada la febre constructiva de les darreres dècades i encara actual. Potser la mostra més visible és l’eixample d’Escaldes, amb tants edificis nous o que s’estan aixecant.

I tanmateix els espais verds i dedicats al lleure són una riquesa pública per al benestar del veïnatge. A la capital, el Parc Central pot ser el paradigma dintre del país, entre la zona verda i de lleure i l’aparcament, tanta part de l’any sacrificat per la Fira, el circ –s’ha anunciat que ja no hi tornarà, com a mínim al mateix lloc– o d’altres esdeveniments puntuals.

També aquell gran parc és un solar privat on el propietari ha manifestat diverses vegades la voluntat de construir-hi, i no pot estranyar gaire donada la situació física privilegiada de l’indret. El mateix, salvant les diferències, passaria amb el Prat Gran encampadà.

Vet aquí, però, que la compra no fa el consens del consell comunal i que, si hem llegit bé, fins i tot hi ha discrepàncies al si de la majoria. Amb tot plegat, i a la vista del calendari –comunals a la vista– la iniciativa, proclamada en reunió de poble personalment pel cònsol Torres podria interpretar-se com un acte de precampanya, com tantes obres i reformes que trobem arreu del país, just en la darrera època de bon temps abans de l’hivern i dels comicis.

Cert que en el cor –geogràfic– del país, la gran obra de les avingudes principals no provoca el mateix consens general dels veïns, amb el rebuig especialment dels comerciants, i encara menys l’aplicació del sistema de contribucions especials, com ja s’ha explicat anteriorment. Potser per això calia un altre anunci que pugui obtenir una proporció més gran de suport popular.

En tot cas, per interès electoral o no, garantir la disponibilitat pública permanent de parcs com el del Prat Gran o el Central d’Andorra la Vella seria quelcom desitjable per la majoria de ciutadans. I si és en la totalitat dels espais, millor que d’una part.