Economia verda

Es calcula que els humans serem uns onze mil milions a final d’aquest segle, quan a mitjan segle passat érem prop de dos mil milions. A més, els països emergents miren d’atrapar els països (mal anomenats) desenvolupats. Això resulta en cada cop més industrialització i més urbanització, amb el que suposa pel que fa a consum de recursos i a pol·lució. I també implica una proporció més gran de la classe mitjana arreu, que, com nosaltres, també vol tenir cotxe o menjar carn. És a dir, som molts més vivint al mateix planeta i el consum de recursos per capita és molt més elevat.

La tecnologia hi ajudarà, segur. L’aposta pel cotxe elèctric és ferma. Els fabricants ja tenen preparat un arsenal de models, que arribaran els propers anys. I ja existeixen hamburgueses vegetals que simulen gairebé a la perfecció el gust de la carn mentre no arriba la desenvolupada en laboratoris. Però no n’hi ha prou. Quan pensem en el canvi climàtic, patim per si mai ens quedem sense neu i esperem no patir cap catàstrofe natural com les que veiem als informatius. Alguns efectes, però, no surten als titulars i són esgarrifosos. Per posar només un exemple, les onades de calor són més letals que no ens pensem. Els morts que provoquen ho són normalment per condicions preexistents (com ara afectacions de cor o de pulmó), que la calor agreuja de forma molt seriosa. Potser per això és més difícil estimar-ne les víctimes, que no sabem fins molt després, i per tant els mitjans no se’n fan tant ressò. Es calcula que l’onada de calor del 2003 que va afectar tot Europa va causar setanta mil morts. En definitiva, els danys són majúsculs i cal posar-hi fre.

Una de les eines més poderoses que tenim és fixar els incentius adequats per tal que el canvi sigui voluntari. Ja fa 250 anys, l’economista Adam Smith defensava que, per aconseguir el bé per a la societat, la majoria de les vegades el millor és fomentar que cada individu busqui el seu propi benefici, amb els límits adequats. No és res més que reconèixer que la llei de l’oferta i la demanda assigna molt millor els recursos que no pas cap planificador, per més ben format que estigui i per més bones intencions que tingui. Gairebé ningú no es fa pastisser només perquè desitja fer feliç la gent amb pastissos de xocolata. Aquest desig hi pot contribuir, per descomptat, però normalment la gent es dedica al que sap o li agrada fer, alhora que maximitza els diners que pot o vol guanyar. De la mateixa manera, les empreses no inverteixen en R+D només per fer un món millor. Ho fan per descobrir quelcom que els permeti guanyar més diners. Sense el sistema de patents, la investigació seria estatal (era el cas, no fa pas tant, amb objectius bàsicament militars). Molts dels avenços dels quals ara gaudim simplement no existirien, o no serien accessibles per a tanta gent al preu al qual ho són.

Com podem aprofitar-ho per assolir un món més sostenible? Cal prohibir, i sancionar, les conductes inadequades, tant individuals com empresarials. Però si les empreses guanyen més diners contractant un exèrcit d’advocats per endarrerir les sancions, seguiran fent-ho. Si resulta que guanyen més diners fent-ho bé, molt probablement adoptaran abans millors pràctiques. I perquè això passi, els ciutadans hi tenim molt a dir.

Amb els nostres estalvis, som els principals proveïdors del principal combustible de les empreses: necessiten finançar-se per existir. Si cada cop més persones demanem que els nostres diners vagin abans a empreses amb bona conducta, la font de finançament es tornarà més abundant (i, per tant, més barata) per a aquestes. Si poden accedir a préstecs amb millors tipus d’interès, tindran menys costos i més beneficis. Si les seves accions tenen més demanda i pugen més, els seus executius hauran aconseguit un dels seus propòsits principals.

La indústria de gestió d’actius fa temps que s’ha adonat que cal impulsar millors pràctiques a l’hora de seleccionar on van a parar les inversions. De fet, els quàquers, al segle XVII, ja excloïen inversions que tinguessin algun vincle amb el tràfic d’esclaus o l’alcohol. Els productes verds ja estan disponibles, tot i que de moment amb una demanda més aviat reduïda. Entre tots, podem aconseguir que no siguin una excepció.