Vivències d'un any a Andorra (I). Les negatives

Ja fa un any i escaig que soc al Principat. Inicialment anant i venint i des de fa uns mesos com a resident. No coneixes un lloc ni la seva gent fins que hi vius, i voldria compartir les experiències dels primers mesos en dos articles, el d’avui amb les vivències negatives i el demà amb les positives, que compensen les anteriors i m’omplen d’orgull de viure en aquesta terra amb la seva gent.

Ocultaré el nom d’organismes que mencionaré, la intenció no és criticar, sinó visualitzar aspectes negatius, per si pot contribuir així a la seva millora, en benefici de tots.

Els inicis no han estat fàcils. No he vingut ni per diners ni per fiscalitat, sinó per continuar coneixent una andorrana que un dia a Barcelona em va robar el cor. Emprenedor des de fa 20 anys, vaig iniciar els tràmits per a una inversió estrangera. I aquí van començar els maldecaps.

Dipositats tots els meus estalvis al país en una nova societat andorrana, un despatx llogat i 3 treballadors andorrans contractats, em va enganxar un canvi de la Llei d’inversió estrangera, que m’obligava a dipositar milers d’euros per obtenir la residència. A Catalunya, el banc no em va voler finançar aquest nou dipòsit imprevist perquè marxava a residir a l’estranger (es veu que això de demanar diners i tocar el dos no ofereix gaires garanties), i aquí els bancs tampoc m’oferien cap solució perquè encara no era resident.

Tot per un problema burocràtic amb un dels comuns que va endarrerir els tràmits, doncs no podia finalitzar l’últim pas de l’alta de comerç fins que l’empresa que abans s’allotjava al despatx que vaig llogar no els comuniqués la baixa, i s’ho van prendre amb calma. Vaig moure’m i presentar escrits, vaig picar a la porta d’una organització empresarial i dos ministeris, fins i tot vaig demanar cita al comú, les respostes van ser les mateixes: ho sentim molt, però no hi podem fer res, ha canviat la llei. Les persones que em van atendre van ser cordials i empàtiques, però necessitava solucions, no copets a l’esquena.

Si hagués sol·licitat la residència al principi, en iniciar els tràmits d’inversió estrangera, disposava de temps per entregar tota la documentació a mesura que anés fent els passos, però com voleu que sol·liciti una residència en un país estranger sense haver-se aprovat els permisos d’inversió estrangera, ni els permisos de comerç? La llei vigent em permetia sol·licitar-ho al final del procés.

Per cert, el comú, després de tot el perjudici, signar una alta de comerç un 29 de juny i entregar-me-la a principi de juliol i després fer-me passar per caixa facturant tot l’impost del segon trimestre sencer sense haver pogut iniciar la activitat en aquell temps, i mantenint els diners del banc bloquejats, em sembla poc curós. Tot s’ha de dir, gràcies per haver atès aquest cop sí la reclamació i haver-ho corregit.

Puc entendre que el canvi de llei pretenia lluitar contra la implantació d’empreses amb l’objectiu d’estalviar-se quantioses sumes de diners per obtenir una residència passiva. Però, governants, podríeu haver tingut en compte els empresaris de bona fe que heu enganxat amb aquesta llei, i si no ho vau preveure, esmenar-ho amb algun reglament, que em consta que així es preveu, però a dia d’avui encara està per fer. Jo m’he quedat perquè hi tinc una persona a qui estimo, però altres han desistit d’invertir al país.

Enmig de tot això, atès el meu negoci, em podia acollir a una reducció fiscal del 80% i vaig sol·licitar-ho. A veure, governants, comprenc que si voleu que us obrin les portes d’Europa no podeu mantenir un impost de societats al 2%, però, si us plau, sigueu coherents llavors i derogueu la llei que ho possibilita, perquè potser algú inverteix els seus estalvis i després de mesos de silenci, rep una carta desestimant-ho perquè no s’ha patentat el programa informàtic, quan a Andorra no hi ha cap organisme que permeti patentar-lo, com així us vaig indicar a la sol·licitud, i fer-ho a Espanya o França no ofereix cap tipus de vigència aquí.

Ara els bancs. Banquers, us veig cada migdia ben vestits als restaurants, però per culpa d’un banc que encara no ha fet els deures, les empreses no podem operar a SEPA, i ja va un any d’espera. El meu programa es ven a clients de vuit països, cap dels quals vol treballar amb bancs andorrans per les dificultats de pagar-me. Al mateix temps que a fora encara es considera Andorra un paradís fiscal opac, i quan plantejo a les administracions de l’Estat espanyol que ara opero des d’Andorra i que em paguin aquí uns milers d’euros que els facturo no volen saber-ne res.

Si ens creiem això de canviar el model productiu i teixit empresarial d’aquest meravellós país, potser que comencem oferint garanties, oportunitats reals i solucions a empreses que volen triomfar al país, generar llocs de treball qualificats, i exportar els seus productes i serveis pel món.

A tot això, moltes gràcies Cristina i Beatriu per, tot i venir recomanat, creure en el meu projecte i oferir-me suport i alternatives en aquests mesos inicials tan durs. I molt especialment agraït al Xavier Andorrà López, treballador compromès, qualificat, entregat i bona persona, que he hagut d’acomiadar per no haver sabut gestionar jo millor tots els entrebancs que ens han anat sorgint, perquè també faig autocrítica, potser jo tampoc he estat a l’altura. Aprenentatges.