La lletra viscuda

Enfilar dues jornades i mitja dedicades a la literatura, i fer-ho al Principat d'Andorra, omple els espais comuns de lletres i de veus, barrejades amb el feinejar de a diari i amb les corredisses aviades lliurement per carrers i carreteres. Entre trànsit i enfilalls de cases, els racons més aquietats i els recers tranquils; alguns al bell mig de les viles i altres més enlairats, amb amplitud d'horitzó. Ahir divendres, tot avui dissabte i demà diumenge al dematí, les XIII Jornades d'Intercanvi cultural se celebren a les Valls d'Andorra, i són un marc ben concret per recordar la lletra viscuda pels autors en terra andorrana. Lletra viscuda i en bona part escrita durant les estades passades a Andorra, fos per trobar-s'hi refugiats, fos per venir-hi a sojornar alguna estiuada de lleure. Encetava ahir el Claude Benet les Jornades amb la conferència Guies, fugitius i espies. Camins de pas per Andorra durant la Segona Guerra Mundial. I ho feia a l'església de Santa Coloma, després de la visita a l'Espai Columba de la seixantena de participants. Un cop vistes les pintures romàniques al seu nou niu, i la seva llar nadiua, centenària de segles i fondària històrica, la visita costumista a la Casa de la Vall, on visitants que hi entren per primera vegada noten el pes –de bona solidesa i llei- d'aquest país d'Andorra i on qui ja hi ha estat en altra ocasió fa per fitar els ulls i tocar amb els dits passamans de baranes i taules i cadiram, en un gest d'intimitat ja afermada i d'estima. La Casa de la Vall aviat és vista, puig les dependències on el Consell General durant segles s'ha reunit per tractar el rumb i la governança del país, són una a tocar de l'altra i de mides apamables i casolanes, a mida de la petitesa geogràfica en extensió de les parròquies que conformen l'estructura territorial andorrana.

Després de la Casa de la Vall, el primer encontre amb la literatura, de la mà de Pere- Miquel Fonolleda, llibreter amb anys d'ofici i enteniment certer d'allò que es cou i s'ha servit en la taula dels escriptors i escriptores que han escrit en territori andorrà. I, evidentment, en el món editorial, que és la cuina que fa possible les edicions i les publicacions. Sobta, i molt agradablement, escoltar el Pere-Miquel de les editorials creades al país, algunes amb molts anys de vida i altres més novelles. Semblaria que la cultura escrita, la literatura, té entre la voràgine comercial i els remolins moderns que xiulen a cada cantonada, poc bastiment, poca estructura. I no és pas així, com ho podem comprovar repassant les empreses editorials que des de fa dècades han contribuït en el manteniment de la llengua catalana i han estat bon complement -quan no explícit puntal- de les editorials catalanes que patien les envestides i les sotragades de la dictadura franquista. Tan és així, que al Principat d'Andorra hi van ser impreses edicions compromeses i altres títols sense patir per l'encalçament o l'asfíxia repressora que haguessin tingut a Catalunya. A part, és clar, de l'edició de textos referents al país, amb monografies mols útils sobre el patrimoni o la història, els costums, la geografia. I, ja en l'actualitat, les editorials presenten el ventall de propostes de gèneres literaris de tot tipus, mostra de la normalitat i maduresa assolida per la literatura andorrana.

Al vespre, ahir, la projecció de la pel.lícula: “Maleïda 1882. L'aventura de Jacint Verdaguer a l'Aneto”, dirigida i produïda per Albert Naudín, seguint l'estela de les investigacions del Bernat Gasull fetes sobre les passes de mossèn Cinto al Pirineu, va cloure la primera jornada. A l'organització, diguem-ho ara, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i la Societat Verdaguer, puntal de l'univers verdaguerià escrit, parlat i somiat. Les dues entitats, comptem al el suport del Govern d'Andorra a través del Ministeri de Cultura i Esport i amb la col.laboració del comú de Sant Julià de Lòria i la Fundació Julià Reig.

Avui dissabte i demà diumenge, visita matinera al santuari de Meritxell i ruta literària a Ordino, amb visita a la Casa Areny-Plandolit i conferència central de Llorenç Soldevila amb el títol: “Andorra i la literatura catalana”, seguida d'homenatge a Antoni Morell, el patriarca de les lletres andorranes actuals. A la tarda, a l'església de Llorts, recordarem Verdaguer a Andorra i farem homenatge i també sentida recordança al Pere Canturri, desvetllador primerenc i animador de l'amor i el respecte per la cultura andorrana i el patrimoni artístic durant la segona meitat de segle XX.

Demà diumenge, Sant Miquel d'Engolasters ens farà notar com el fibló de la història i de la cultura s'enlaira cel amunt, desafiant maltempsades, girades d'esquena i forrolla estèril. Després, cap a les Escaldes, on al parc de la Mola serà recordat Vicent Andrés Estellés. I, Valira avall, cap a Sant Julià, fent reviure les passes de Joaquim Amat-Piniella i Francesc Viadiu, recordant-los en una placa a la façana de la casa Ribas. Seguidament, al Museu del Tabac, escoltarem passatges de les memòries d'Òscar Ribas i tot seguit i per acabar les jornades, a la sala Rocafort, homenatge a Agustí Bartra, amb sentors d'Arinsal i de cimes i comes i saplans de les muntanyes andorranes i amb glossa de K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella i lectures de textos d'Entre el torb i la Gestapo, de Francesc Viadiu. Rondarà pels aires l'esperit de l'Esteve Albert i veurem a la plaça de la Germandat, l'artista i escriptor Sergi Mas, que ens fa ofrenes delicioses de lletra viscuda i ens modela vellúries venerables perquè no perdem el bon rastre ni se'ns aclofi gaire el batec.