Ens menjarem el món?

La inclusió de la sostenibilitat per mitigar el canvi climàtic és a l’agenda política de molts països, organitzacions i institucions, i s’ha convertit en un dels grans reptes del segle XXI. Els darrers anys, l’interès creixent de l’impacte en el medi ambient i en la salut de la producció i el consum d’aliments ha merescut tant l’atenció de la comunitat científica com la mobilització social. I és que, segons el darrer informe del Panell Interdisciplinari pel Canvi Climàtic (IPCC), l’agricultura i la ramaderia emeten el 23% del total dels gasos d’efecte hivernacle, contribueixen a l’acidificació i eutrofització del medi i utilitzen un 70% de l’aigua dolça disponible i un 40% del territori en l’àmbit mundial. Plegades, es converteixen en un dels sectors que contribueixen més a l’explotació dels recursos naturals disponibles i a l’emissió de substàncies nocives per a la salut del medi ambient i de les persones. Per tant, el que posem al nostre plat (tres cops al dia, cada dia!) té un efecte directe i molt més gran del que ens imaginem, en la nostra petjada en el medi i en la nostra salut. Ara bé, segons l’informe de la FAO del 2016 (Plates, pyramids, planet), només quatre països inclouen la sostenibilitat en les seves guies nacionals de nutrició, i Andorra no n’és pas, malauradament, un. De fet, en un país on el poc terreny agrícola s’ha anat substituint per la urbanització i l’edificació, i on el cultiu de tabac n’ocupa un percentatge significatiu, el lligam entre l’agricultura, l’alimentació i la salut queda lluny.

Darrerament, els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 són a la nostra sobretaula de notícies cada dia, però això no és suficient. Calen objectius, estratègies i accions concretes per tal de poder fer un canvi urgent i necessari dels nostres patrons alimentaris. Integrar els Objectius del Desenvolupament Sostenible, amb recomanacions quantificables clares i científiques, per a una dieta saludable i a la vegada sostenible per a tothom i no només per als països desenvolupats és, sens dubte, no només un repte, sinó una necessitat. En un article publicat el gener del 2019 a Lancet (una de les millors revistes científiques del món), s’exigeix una transformació urgent de la producció i el consum d’aliments que anomena The Great Food Transformation. En l’article, es proposa una dieta de referència, adequada per a la salut i per al medi ambient i adaptada a cada tipus de població i a cada zona geogràfica. Aquesta dieta de referència proposa diferents estratègies que caldria implementar, com, per exemple: 1) un augment del consum de fonts proteiques vegetals com el consum diari de llegums i cereals integrals, 2) una reducció del consum total de carn (aproximadament 300 grams per setmana), 3) la promoció dels productes de temporada i locals, 4) la promoció de la biodiversitat natural, agrícola i al plat, i 5) la reducció del malbaratament alimentari a la meitat.

Un altre article publicat a Lancet aquest any (ja veieu que aquest tema interessa, i molt!) parla de sindèmia global o sinergia d’epidèmies, lligant tres de les grans epidèmies del món actual: l’obesitat, la desnutrició i el canvi climàtic. Mentre una part del món patim de l’elevat consum de productes d’origen animal, refinats i processats, amb un malbaratament alimentari d’aproximadament 173 quilos per persona a l’any, que correspon a un 20% de la producció alimentària total, una altra part del món pateix desnutrició.

Ara bé, mentre la ciència ja ens ofereix suficient recerca per poder prendre accions concretes per complir els Objectius del Desenvolupament Sostenible, cal que les sinergies també tinguin lloc a les institucions, els governs i entre els mateixos ciutadans per fer del canvi una realitat.

Cal un canvi i cal fer-lo ja. Cal replantejar-nos els nostres hàbits alimentaris començant per una modificació de les nostres guies nacionals d’alimentació i fer que incloguin paràmetres de sostenibilitat, ja no tan sols mediambiental, sinó també socials i econòmics. Cal lligar les estratègies nutricionals a la nostra producció agrícola i ramadera i sobretot a la nostra escala petita i limitada. Andorra ha estat històricament un país agrícola i ramader però el creixement econòmic ha provocat una pèrdua d’aquest coneixement i d’aquest patrimoni material i immaterial, i com a conseqüència la pèrdua del seu lligam a la taula i al rebost de casa. Wendell Berry ja deia que menjar és un acte agrícola –eating is an agricultural act– i de fet el que la ciència ens diu és que el que és bo per a nosaltres també ho és per al planeta. Refermem aquesta manifestació avui, Dia mundial de l’alimentació, posant en el nostre plat el que cultivem al nostre entorn de manera responsable i agraint a aquells que amb les seves mans ho fan possible. Tenint present el lema de la FAO per al 2019, Dietes saludables per a un món amb fam zero.