El museu abans que el circ

El Comú d’Andorra la Vella fa dies que deixa anar la necessitat de trobar un indret per poder fer les representacions del Cirque du Soleil, ja que l’emplaçament a l’aparcament del Parc Central. És una nosa i una despesa anual estalviable si hi hagués un edifici o un lloc concret destinat a representacions de teatre o musical de gran format, com és el cas dels muntatges del Cirque du Soleil. És un pas que fa anys que veu necessari, perquè si bé el Parc Central és un lloc cèntric, entaforar allà la gran carpa i privar de molta part de places d’aparcament no acaba de ser la millor manera de possibilitar d’assistir a un espectacle amb la comoditat adequada i, per altra banda, un emplaçament envoltat en part per edificis d’habitatges suposa unes molèsties al veïnat, que poden aguantar els tres o quatre dies de festa major, però no gairebé durant un mes seguit i, a l’estiu, quan als vespres i les nits les cases tenen les finestres i balcons oberts per airejar-se i gaudir de la fresca.

L’emplaçament d’un equipament multifuncional, el Comú d’Andorra la Vella també el veu necessari per una raó ben lògica: la finca on hi ha l’aparcament és propietat privada i si mai s’hi vol obrar habitatges o altres instal·lacions, aquell espai ara obert i encarat als serveis passarà a altres destinacions, quedant Andorra la Vella òrfena d’un recinte on fer la fira i el Cirque du Soleil. Queda clara, doncs, la necessitat de mirar de disposar d’un indret on realitzar activitats amb necessitat de molt espai i amb gran afluència de públic. I, vistes com van les coses, vista l’ocupació gradual dels prats que encara quedaven a banda i banda de riu, es fa del tot imperiós encarar la construcció d’un recinte cultural en què durant dècades i dècades es puguin desenvolupar espectacles i concentracions de caràcter lúdic i festiu. La urgència de fer la reserva d’espai comporta a trobar-lo de forma immediata i només hi ha un indret, actualment, dins de la parròquia d’Andorra la Vella, on es pugui construir un complex amb els requeriments d’espai i accessos, més els compliments dels paràmetres de seguretat en cas de riuada. Una cosa és tenir tres camps de futbol i una altra fora una instal·lació amb estructures fixes i alçades considerables. Així que la vista ha d’anar cap a Santa Coloma i baixant cap a la Margineda mirar les finques que queden a mà dreta i dir: és el millor lloc. Potser sí que al Comú li pot semblar allunyat del centre, però no hi ha més cera que la que crema, perquè s’han cremat tants ciris dels grossos a l’hora d’urbanitzar prades i racons, que el maldecap arriba quan cal trobar un indret adequat i no n’hi ha. Però si construir el complex cultural entre Santa Coloma i la Margineda, pot comportar reticències per, com dèiem ara, quedar apartat del centre de la vila, no és menys cert que donaria vida i revifaria tant el nucli de Santa Coloma com l’avinguda d’Enclar i encara l’avinguda de Santa Coloma, que és una de les prioritats del Comú, el recuperar l’entrada a la parròquia per Santa Coloma.

Confiem en el bon enteniment i el seny dels equips comunals i de les altres administracions que hi tenen alguna cosa a dir, perquè no fora gens bo i demostraria poca llargària de vista, deixar passar els dies i no decidir-se a moure fitxa i emprendre la construcció del complex cultural sense dilatar gaires anys més el fet de fer que sigui una realitat. A no ser que sigui una altra parròquia, com per exemple la d’Encamp, la que faci el pas i posi a disposició la superfície necessària, que a Encamp encara hi ha bones amplades de terreny. I en cas que tot quedi en no res, i el Cirque du Soleil no vingui per manca d’espai, no ha de ser excusa, perquè hi ha tantes activitats de lleure, socials i culturals, com la fira o les fires que s’hi podrien fer, espectacles musicals, muntatges teatrals, que fer-ho penjar tot del Cirque fa perdre el veritable sentit que adquireix un espai públic destinat a fomentar la cohesió social i la cultura, sent el Cirque un altre més de la llista.

De totes maneres, i no pas perquè no siguin compatibles, la necessitat més urgent en matèria cultural del Principat d’Andorra és tenir el museu nacional. Cal el museu abans que assegurar el lloc on poder actuar el circ. Que també s’ha de triar, però seria una vergonya que passés al davant del museu nacional. Dijous mateix es reunia l’equip de treball de la candidatura del Coprincipat d’Andorra a patrimoni mundial, iniciativa que vincula també Foix i la Seu d’Urgell, amb el castell dels comtes de Foix i la catedral de Santa Maria d’Urgell com a edificis principals, als quals s’han d’afegir esglésies i altres patrimoni cultural andorrà. Seria un gran què per a Andorra i els immediats veïns del nord i del sud si la Unesco reconegués el Coprincipat com una singularitat històrica secular, associada al poble andorrà com a eix central, ajudat per la figura dels Coprínceps a l’hora d’esdevenir un entorn de pau i de prosperitat. Seria un element molt important aquesta concessió a un fet col·lectiu d’extraordinària profunditat històrica i convivencial, però també aniria coix, i es faria més evident la carència, si Andorra continués com fins ara i no tingués el museu nacional, del qual se n’ha parlat i del qual sembla que es cou, finalment, alguna cosa. En aquest mateix museu s’explicaria el patrimoni artístic i el patrimoni humà. I no cal potser que sigui un edifici de nova planta i, per tal de donar-li encara més caràcter, fer cas al Pere Babi Picolo i tenir en compte la seva proposta manifestada en aquesta Tribuna el dia 27 de maig de 2019, quan posava sobre la taula casa Rossell i l’hotel Casamanya d’Ordino. Posats a pensar, tindria bon calat històric i estaria arrelat a un indret que ja comença a ser relíquia, vist com s’omplen els seus voltants.