Julio Vaquero a ArtalRoc

A l’exposició que actualment presenta ArtalRoc, Julio Vaquero, del llambreig a la penombra, conflueixen passat artístic, quotidianitat, natura i sobretot molta contemporaneïtat en un llenguatge plàstic ple de matisos. En aquesta exposició l’artista mostra una sèrie de peces pictòriques i escultòriques de diferents èpoques de la seva trajectòria artística. Obres que ens mostren com els principals elements de recerca i experimentació de Vaquero es basen en models artístics del passat, en elements de la natura i, finalment, elements de l’ús quotidià com és un llit. Però són les obres que miren els models artístics del passat i la seva reinterpretació dins d’un llenguatge contemporani que crea inquietud tot invitant a la contemplació. En aquest sentit, una obra que es troba a l’exposició és la reinterpretació de la Verge de Melun, de Jean Fouquet (1430-1481), que Vaquero titula Restauración sucia. De la figura de la Verge en fa una interpretació quasi fidedigna a la Verge de Melun, però integrant-hi nous elements com el fet de centrar l’obra en la part del mig bust o les veladures en el vestit, tot dins un llenguatge plàstic contemporani. El traç del rostre ens mostra les habilitats en l’execució de la figura humana i el domini tècnic de Vaquero. El segon aspecte amb clau contemporània és en el format, essent l’obra de Vaquero de 209 per 200 centímetres enfront a l’obra de Fouquet, de 91 per 81. Finalment, l’altre component contemporani és el fons, on Vaquero desdibuixa els àngels blaus i vermells del primer per convertir-lo en pinzellades expressives on no només s’aprecia el traç de l’artista, sinó també el caprici de la pròpia pintura regalimant del pinzell. D’aquesta manera, s’improvisa un joc entre l’artista i la pintura, creant un llenguatge contemporani del qual podríem trobar-les arrels en l’action painting de Jacson Pollock o en l’informalisme. El resultat de la seva obra és la percepció d’un domini total i absolut d’una tècnica en què trobem les arrels en el passat. Es tracta bàsicament de la pintura a l’oli i al tremp. Àlex Susana escriu sobre l’aspecte tècnic de Vaquero: “El seu coneixement de procediments i tècniques mixtes creades en períodes anteriors a l’aparició de l’oli com la gran tècnica hegemònica europea és el que li permet assolir textures, transparències, efectes de relleu, veladures i qualitats immaterials.” Aquesta tècnica de tradició pictòrica comparteix mestria amb la creada pel mateix artista per realitzar les escultures de mobiliari que semblen modelades amb or. Parlant de les escultures, sorprèn veure que es tracta d’objectes d’ús quotidià, com un llit, una cadira, taules, armaris, entre d’altres. Aquests elements tan integrats en la vida de l’home han estat motiu artístic per a Vaquero. Els quals, abans de ser tridimensionals, estaven plasmats en nombrosos olis i dibuixos. Tradició d’ús quotidià en clau contemporània. Finalment, l’altre tema artístic presentat és on s’evoca la natura en forma de flors o arbres. En aquest cas, es tracta d’obres monocrom amb una curiosa tècnica de veladura, donant la sensació que l’espectador està mirant els arbres o les flors a través d’una finestra en un dia boirós. En aquesta exposició, a més de l’excel·lència de l’obra de Julio Vaquero, hi ha una simbiosi entre obra i espai, fent-la doblement atractiva. L’edifici on se situa ArtalRoc va néixer com a Museu de l’Aigua i Centre d’Interpretació de la vall del Madriu. L’aigua present a la Terra abans que la humanitat va ser presentada en un espai concebut dins unes línies arquitectòniques contemporànies en vidre on de dia es veu el reflex de les muntanyes, un altre element ancestral de la natura. Del museu en queda l’arquitectura i la sala on s’hi organitzen exposicions, la qual està presidida per un gran finestral des d’on es veu el riu i les muntanyes, integrant d’aquesta manera elements ancestrals de la natura a manifestacions artístiques contemporànies. És en aquest sentit que crec que hi ha un diàleg entre espai i l’obra de Vaquero; percebent-hi una relació harmònica. Perfecta confluència d’elements naturals ancestrals amb obres que fan l’ullet al passat o a la vida quotidiana de l’home i a la natura dins un llenguatge artístic contempo­rani. Aquest ball entre obra i espai es posa en relleu per l’exquisida posada en escena de les peces pictòriques i escultòriques. Fons de paret fosca que invita a la intimitat i a l’observació de les obres, les quals estan exquisidament il·luminades. En moltes ocasions hi ha exposicions que creen la simbiosi entre l’obra i l’espai, i crec que l’exposició a ArtalRoc de Julio Vaquero n’és una.