El canvi climàtic ja ha arribat i ens hi hem d'adaptar i alhora combatre'l

De tots els problemes que afecten la humanitat crec que n’hi ha un que ens afecta a tots: em refereixo al canvi climàtic. Malgrat que hi hagi demagogs com el president nord-americà, Donald Trump, que ho negui i aboni polítiques contràries al seu país (com l’explotació de les mines de carbó) que van en direcció contrària al sentit comú, la realitat ens demostra que ja estem sofrint els efectes devastadors (augment del nivell del mar, incendis, l’acceleració de la disminució de la superfície polar, la desertització, la desforestació, huracans...). Fa poques setmanes que l’informe presentat per la Comissió Global d’Adaptació, que presideix l’ex-secretari general de l’ONU Ban Ki-moon, va concloure que els propers quinze mesos seran crucials a fi de poder mitigar els efectes del canvi climàtic i demana als governs de tot el planeta que prenguin mesures urgents. L’home, l’ésser humà, està destruint el seu propi hàbitat. L’esperança és que el jovent –el futur– prengui la iniciativa com ja està fent de forma in cresdendo cada cap de setmana Fridays For Future, gràcies a la iniciativa de la jove sueca Greta Thunberg (2003), que està removent el jovent i les persones sensibles de molts països a manifestar-se cada divendres per denunciar el canvi climàtic i pressionar els governants, bancs i empresaris que prenguin mesures urgents. El canvi ja és aquí i el que estem veient no és una excepció, sinó la norma. Davant de la gravetat de la situació, els experts alerten que els seus efectes van més ràpid del que estava previst i que cal arremangar-se ja i prendre mesures, com la reducció d’energies fòssils (petroli, gas), i impulsar les energies renovables i netes (com renovar el parc automobilístic apartant els més contaminants i abonar els cotxes elèctrics...). La darrera Cimera internacional sobre el canvi climàtic celebrada a l’ONU ja va alertar en aquest camí. Milions de persones poden sofrir les conseqüències i veure’s empeses a la pobresa, a la migració, que pot generar conflictes i inestabilitat. Ens esperen temps difícils. Les altes temperatures són tan sols el principi i n’hi ha d’altres, com l’assecament dels rius, la disminució de les platges, i el perill de terrenys i ciutats de quedar submergits davant la crescuda dels mars. És l’hora que els que som conscients del carreró sense sortida en què estem premem l’accelerador per sortir de l’atzucac i fem seure els que poden prendre acords en aquests propers quinze mesos crucials per revertir la tendència catastròfica a la qual estem abocats. Tothom s’hi ha de veure implicat: des del màxim mandatari d’un país fins al darrer ciutadà anònim. Els experts que van debatre i signar l’informe de l’ONU adverteixen que els propers quinze mesos (a final del 2020) seran realment crítics, crucials, de cara a poder mitigar, alentir, l’efecte hivernacle, que ha anat configurant un canvi climàtic que ja comencem a patir. Usant el llenguatge col·loquial, tots i totes ens hem de posar les piles i pressionar perquè els nostres governants prenguin mesures, ja! En aquesta línia, l’ajuntament de Barcelona ha implantat una severa restricció de circulació de cotxes (especialment els més contaminants) a partir del primer dia del 2020. La guerra del plàstic és un altre indicador de com s’ha arribat a contaminar i anàlisis biològiques recents demostren que tot­hom, a més o menys escala, tenim incorporats al nostre organisme nivells preocupants de plàstic. L’informe esmentat per la Comissió Global d’Adaptació calcula que caldrà invertir 1,63 bilions d’euros en cinc àrees des del 2020 fins al 2030. Aquestes àrees que poden generar importants beneficis econòmics són les següents: sistemes d’alerta primerenca (tifons, ciclons o incendis forestals); una infraestructura que sigui resistent a les noves condicions climàtiques resultants del canvi; una agricultura adequada i millorada en terres de secà; la protecció d’espais naturals amb atenció als més sensibles (manglars), i la disponibilitat d’aigua per a tothom. Aquest informe també subratlla que l’adaptació climàtica –si es fa dins d’aquest curt termini de 15 mesos– pot aportar dividends, ja que s’evitarien pèrdues futures, i aportaria guanys crematístics per mitjà de les innovacions i beneficis socials i també ambientals. I la conclusió de l’esmentat informe és un clam diria que quasi desesperat: “Cada vegada queda més clar que a molts llocs el clima ja ha canviat –va dir l’ex-secretari general de l’ONU Ban Ki-moon– i ens hi hem d’adaptar.” Adaptar, però, de forma constructiva prenent la iniciativa i com més siguem a fer-ho, millor. Tant de bo un dia Donald Trump es llevi i davant l’evidència també es posi les piles i el seu estimat país hi posi de la seva part. El planeta blau és de tots i entre tots l’hem de salvar.