Les noces de plata del codi 376

Un quart de segle és un període de temps determinant a escala humana, però en el sector de les telecomunicacions, els darrers 25 anys han comportat una revolució, una manera radicalment diferent de concebre el món a partir de la connectivitat. La generalització d’Internet, la telefonia mòbil en les seves diferents generacions, l’ús de les dades o la geolocalització han tingut un gran impacte en les nostres vides. Les efemèrides ens proporcionen una oportunitat de mirar enrere i contextualitzar fets dels quals en el seu moment no érem del tot conscients de la seva transcendència. Avui, 17 de desembre del 2019, fa 25 anys que Andorra va començar a operar internacionalment amb el 376. Si fins aquell moment en l’àmbit telefònic no érem més que una extensió d’una província espanyola o un departament francès, amb el codi país ens vam convertir en un Estat plenament reconegut en el món de les telecomunicacions, amb veu i vot en les organitzacions internacionals que tutelen aquest sector vital per al desenvolupament de les nacions. Aquesta fita, que va passar força desapercebuda en aquell moment més enllà del canvi d’hàbits que se’n derivava, s’integrava en el context general de reconeixement internacional del Principat d’Andorra. La Constitució s’havia aprovat el 14 de març del 1993 obrint la possibilitat durant els anys successius a l’ingrés en cascada als principals organismes supranacionals que garantien una plaça al nostre país en el concert internacional. L’entrada a l’Organització de les Nacions Unides o el Consell d’Europa ens reconeixia com un Estat de dret homologable i obria la porta al procés d’establiment de relacions diplomàtiques amb tots els estats del món, a l’adhesió a convenis i declaracions internacionals i a l’ingrés en organismes sectorials, molts dels quals pengen de les mateixes Nacions Unides. Entre aquestes organitzacions hi ha la Unió Internacional de Telecomunicacions, una entitat creada el 1865 que vetlla per la connectivitat internacional i la millora en l’accés a les TIC. El 30 de juny del 1994 el Consell General aprovava per unanimitat l’adhesió i ja a l’octubre debutàvem en la conferència plenipotenciària celebrada a Kyoto. La implantació del 376 no va ser un procés fàcil. Va exigir d’una tecnologia específica per al tràfic telefònic internacional i acostumar els nostres ciutadans als nous números de sis dígits i, sobretot, convèncer les operadores de tot el món d’introduir el nou codi, un procés que en algun Estat llunyà va acabar dilatant-se un parell d’anys. No obstant això, l’obtenció del codi de país va molt més enllà de l’habilitació un prefix internacional. El ple reconeixement és determinant per entendre l’evolució de la connectivitat a Andorra en aquest quart de segle. Grans avenços com l’accés universal a la fibra òptica d’alta definició, on vam ser pioners, el pas a la televisió digital terrestre, un nivell de cobertura envejables en telefonia mòbil o l’eliminació del coure no es podrien explicar sense l’ingrés a la Unió Internacional de Telecomunicacions. El reconeixement mundial ens va permetre gestionar la relació amb els altres operadors mundials sense intermediacions de tercers. I aquests vincles directes van possibilitar que amb l’explosió de la telefonia mòbil, els ingressos d’itinerància fossin rebuts directament pel seu titular legítim: el Servei Andorrà de Telecomunicacions, convertit posteriorment en Andorra Telecom. La facturació en concepte de roaming no només ens ha permès disposar d’una infraestructura de telefonia mòbil capaç de donar servei a milions d’usuaris que ens visiten, sinó que també ha estat una important injecció financera per fer front a importants inversions com és el cablejat de tot el país. Andorra Telecom ha disposat en termes relatius de major capacitat inversora que la mitjana de les empreses del sector, una capacitat que ha permès disposar d’una infraestructura capdavantera i destinar recursos a iniciatives de responsabilitat pública com el sistema de gestió d’emergències Tetra, la Xarxa d’Educació Nacional d’Andorra (XENA) o el correu ciutadà andorra.ad Voldria aprofitar aquest article per reconèixer la tasca de tots els que van fer possible aquella fita. Diversos consells d’administració i directors van treballar intensament des de molts anys abans per aconseguir l’ingrés a la Unió Internacional de Telecomunicacions. Però també crec que és un moment de recordar i agrair la tasca de tots els treballadors de la companyia, els que van prestar els seus serveis en el passat i els que ho fan ara, i el seu paper decisiu en el procés de modernització de les telecomunicacions del país. Van demostrar i han seguit demostrant estar a l’altura dels reptes que les noves tecnologies i el canvi d’hàbits dels nostres usuaris ens han anat plantejant.