L'ús del català

Fa unes setmanes vaig escoltar una notícia que deia que des del ministeri de Cultura hi havia la intenció de dissenyar i impulsar una nova campanya de promoció de l’ús del català. En la mateixa línia, a les acaballes dels anys setanta, hi va haver per part de les nostres autoritats la voluntat de tancar les concessionàries radiofòniques instal·lades al nostre país, perquè la majoria deia que aquelles emissores no aportaven res a la nostra identitat, a la nostra llengua ni a la cultura andorrana.

Als anys noranta hi va haver la voluntat del Govern per desenvolupar una ràdio i una televisió públiques. El gener de l’any 1991 es va posar en funcionament RNA i l’any 1995, la televisió pública. Totes aquestes accions anaven encaminades a potenciar l’ús del català i a disposar d’uns mitjans de comunicació públics que informessin, eduquessin i entretinguessin la ciutadania en català i que, de pas, integressin les persones de parla no catalana, fent ressò de la nostra natura, els nostres paisatges, el nostre romànic, la nostra història i la nostra cultura, entre altres. Tots aquest, propòsits, lloables, han estat, ho he de suposar, sempre en la ment de les nostres autoritats, però em fa la sensació (pot ser errònia) que des de fa uns anys els assumptes dels mitjans de comunicació públics han quedat relegats als dar­rers llocs de l’atenció de les nostres autoritats, i això, al cap d’un temps, es nota en els seus continguts.

Fa temps que ATV ha deixat de produir programes didàctics en llengua catalana, manquen programes que contribueixin a difondre la nostra història, la nostra cultura i que potenciïn la nostra llengua, trobo a faltar una mica de voluntat política quant a definir què han de fer els mitjans públics de comunicació i sobretot a marcar clarament quins són els continguts que han de desenvolupar. Hi ha continguts a la televisió andorrana, per exemple un programa en llengua francesa, en què una persona preveu l’esdevenidor a través les cartes, ja ho he dit en alguna ocasió, no crec que aquest tipus de programa, tot i que és respectable, sigui el més adequat ni el més adient per ser present a la graella de programació de la televisió andorrana; fa un temps s’ha incorporat a la graella, de dilluns a divendres, cada setmana, durant mitja hora, a la tarda, la difusió d’un informatiu, en francès, d’una cadena francesa, ens podem preguntar, què farà la televisió pública més endavant? Penso, sincerament, que els responsables dels mitjans de comunicació públics haurien de reflexionar si s’està anant pel camí desitjat. Dels anys setanta als anys noranta hi va haver una clara voluntat o prioritat de les nostres autoritats d’obtenir uns mitjans de comunicació públics en llengua catalana, on ha quedat aquesta voluntat? (La retolació dels noms en català, a les vitrines dels comerços, mereix, també, una atenció especial.)

Penso que la junta general d’accionistes d’RTVA, SA, hauria de fixar les prioritats dels nostres mitjans de comunicació públics, ja ho he dit anteriorment en alguna publicació, haurien de donar les directius clares del que ha de ser i què ha de fer, en conclusió, què han de fer la nostra ràdio i la nostra televisió en el futur. Del contrari, tots els esforços que s’han fet perquè el català sigui present als mitjans de comunicació públics durant més de vint anys no haurà servit de gran cosa. L’article 25, punt 1, de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, si no s’ha derogat o modificat, deia que la llengua emprada en els mitjans de comunicació d’Andorra, tant en la programació com en la publicitat, és l’oficial, el català. M’atreveixo a dir que un debat públic al Consell General per establir l’orientació i la dinàmica dels mitjans de comunicació públics em semblaria d’allò més adient, i ajudaria a tenir clar com s’ha d’impulsar i promocionar l’ús del català. Deixaré a la valoració dels lectors si fer de reemissor de continguts aliens a la nostra cultura i llengua ha de ser la fita dels nostres mitjans de comunicació públics. Una part d’aquest escrit el vaig fer arribar al ministeri de Cultura de Govern a mitjan mes de desembre.