Carta als Reis

Com que encertadament es diu que la gent gran torna –tornem– a la infantesa i com a veí també de l’Orient, en aquest cas la vall andorrana, trobo que he fet prou mèrits de bon comportament aquest any per fer-vos les meves peticions, que no són de joguines ni de res que afavoreixi el canvi climàtic. Màgics com sou, segurament podreu fer que els responsables del transport públic l’encertin d’una vegada, després de tants experiments i canvis i desorientacions d’usuaris. Tot i això, ens diuen que l’ús dels autobusos va augmentar un deu per cent al novembre, en relació al mateix mes de l’any anterior. No vol dir això que la ciutadania està ben predisposada a renunciar al vehicle propi, si en tenen, que per estrany que sembli no en tenen totes ni tots i els qui no s’han de conformar a ser transportdepenents. Està molt bé l’habilitació de pantalles i panells electrònics a dintre dels vehicles i a les parades. Ja funciona en un M5 de la línia 2, se suposa que com a prova, el gràfic de les parades del recorregut, amb avís de la propera i a més amb veu en benefici d’invidents. Pel que fa a parades, ja hem llegit l’habilitació d’una parada a Ordino on s’anuncia, entre d’altres, el temps que trigarà el següent clípol. I encara més. S’ha anunciat una aplicació informàtica amb la informació més completa, per a navegants amb els coneixements mínims necessaris. Un conjunt de mesures, aquest, que suposaria l’equiparació amb els sistemes de grans ciutats europees. Però de poc servirà si –per esmentar un cas extrem– a la parada ens avisen que el temps d’espera serà d’una hora o més, com algun temps enrere succeïa al Pas. O si ens trobem en un lloc sense servei. Això ens porta a tres aspectes interrelacionats que són rutes, horaris i freqüències de pas. Es parla de replantejament de línies i s’engeguen alarmes. Continuen faltant serveis directes de Sant Julià al Pas i a Ordino sense transbordament. Tot sembla indicar que tampoc hi haurà busos-mussol per recollir clients i personal de l’hostaleria, especialment de locals nocturns de lleure. Per contra, sembla sobrera, o poc menys, la C de circumval·lació d’Escaldes i la capital, habitualment sense ocupants o molt pocs, segons observació empírica, a costa de l’antiga L3 a Soldeu. Una vegada més, de la vall de l’Orient. La companyia adjudicatària, amb plena lògica econòmica i empresarial, va dir primer que els autobusos han de passar per on hi ha la gent. Entre reserves de vianants i altres disposicions no s’ha fet més que allunyar-los, tot i les queixes, de Príncep Benlloch i Guillemó a Prat de la Creu, i ja veurem què passa a les avingudes centrals d’Encamp quan un any d’aquests acabin les obres. Semblaria que amb els criteris de població i potser polítics, Sant Julià sembla relativament ben atesa en transport públic, la conurbació central saturada, sempre a costa de les parròquies mitjanes i altes. Més recentment l’empresa ha proposat reduir les freqüències, en general, a canvi de millores en 2hores punta2. En serveis públics ha de primer el benefici social sobre l’econòmic. Per això s’apliquen subvencions i algun polític va arribar a parlar de gratuïtat total. Tant de bo. Confesso, però, benvolguts màgics, que no recordo si allò es va llançar en plena campanya electoral. I si en alguns moments hi ha menys usuaris també hi ha vehicles més petits que van –o al menys anaven– a Ordino i al Pas. Es podrien esmentar molts aspectes més, però la conclusió de tot plegat és que l’ús del transport públic no depèn només de tarifes, informació, fins i tot comoditat –que també– sinó d’eficiència entesa sobretot com a proximitat de l’accés, horaris suficients, i temps d’espera minimitzat. I com això és una carta a l’Orient des de la vall de l’Orient, cal no descuidar una darrera demanda i és que les successives renovacions de flotes es facin amb vehicles ecològics.