Morell, Toni

M’agafes la posobra de Reis a les alçades d’Ortzanzurieta, rondant amb l’esperit de Carlemany i repassant els noms de passos romans per ports i boscúries: Ibañeta, Irati, Orbaizeta, Arrazola. Em diuen que has marxat matiner, a punta de dia, a la mateixa hora que a Auritz/Burguete trencava l’alba i a Orreaga/Roncesvalles la rosada s’arrapava avets amunt. T’havia llegit l’article, el teu darrer article només llevar-me, perquè el dia es presentava ple de noms i de jaciments, de converses i d’emotives trobades amicals. Quan em comuniquen per telèfon la teva partida, miro a llevant i més enllà de les crestes nevades pirinenques de Petrechema i Acherito, bellament nítides retallant-se al blau del cel, et penso. El Morell, el Toni, com volies que t’anomenés, dorm serralada enllà, a l’estimada Andorra. Sec una estona a l’englevat capçal d’Ortzanzurieta i et reso un Parenostre al vent, per la teva ànima, pel teu record. Aquest matí de divendres t’hem dit adéu a l’església de la Massana. Hi ha hagut pau i serenitat, com ha dit un amic teu amb qui heu pogut compartir bones estones aquests darrers temps. Et diria noms, d’amistats, i els de les autoritats que hi eren en representació, és clar, presents pel càrrec que tenen, però també han estat presents al teu funeral per pròpia voluntat, amb tota naturalitat. Sí que et diré que el Joan Massa ha expressat amb bones paraules, aplomades i serenes, el sentiment cap a tu. L’hem escoltat atents, respectuosos, sense haver de garbellar cap mot sobrer i encara –per la seva bona praxi i lúcid pensament– hem entès, sense dir-ho, allò que sabem, allò que tu ens vas explicar, dolgut, el dia que et vas sentir foragitat del teu racó de món. Des de l’Aldosa, ara a l’hivern, quant vivies a Escàs, mirava els llums que, càlidament, s’encenien en fer-se fosc. T’hi havia pensat també tantes vegades a la primavera, a ple dia, al peu dels pollancres dansaires, vora els verds pendissos faixats pel bosc i la solana. Quan descendires a Andorra la Vella, preguntava el perquè i el com. Tu mateix m’ho vas explicar, tot tristoi, aclofat. Et vas refer, recompondre, reconfortar. Aquest matí l’Anna Riberaygua, el Pere Miquel i la Marta t’han fet costat també, en silenci, amb humanitat, que és allò que ens cal, allò que ens vivifica. Ens costarà demà diumenge obrir el Diari i no trobar-t’hi, no poder llegir el teu article. Sentirem el dol de la teva absència. Perquè erets llegit des de la primera línia a la darrera. Et llegia cercant el pensament, la frase clau, el missatge directe a la moral o l’amagada intenció de somoure consciència singular i col·lectiva. T’adreçaves en el darrer article, diumenge passat, a la classe política. Parlaves de l’any acabat d’estrenar com l’any de la prudència, sense oblidar les emergències. Madurada la idea, feies per escriure amb contingut, lligant enteniment amb sentit comú. Suposo que els anys t’havien donat la perspectiva necessària per configurar el discurs, per aportar, ni que fossin brins o engrunes, aliment per al pensament d’aquesta Andorra canviant i sortosament intacta en tantes coses, malgrat que pugui semblar a causa del rebombori que tot està perdut. Hi ha una frase del darrer article que fa pensar; vull dir amb la qual ens remous el pensament: “L’evolució s’ha convertit en un camí on transitem els que parlem molt, però poc fem.” En aquesta reflexió, hi deixaves anar un deix de resignació, però a la vegada rubricaves amb lletra d’or allò que tantes vegades deies, escrivies: l’enraonar, el diàleg, el costum humanístic d’entendre i de dialogar. Gràcies pels teus profitosos escrits i gràcies per llegir-me, com em deies que feies, cada cop que parlàvem. El darrer dia, a Ordino, a meitat octubre, en encalmat migdia. Li comentava en sortir del funeral al Joan Massa que hauria de fer per omplir el teu espai, encara que només fos cada quinze dies, perquè la seva col”laboració a voltes l’ha d’encaixar i a la Tribuna de diumenge s’hi podria esplaiar més. Com deia encertadament un antic síndic en sortir del funeral, ens fan falta a Andorra aportacions de pensament, afinament de consciència. Que reposis en pau, Morell, Toni.