Model de Ràdio i Televisió pública (i II)

Tota aquesta ingent feina que, amb molta menys gent i menys pressupost que en etapes anteriors a l’actual, estem fent des de RTVA no tindria sentit sense l’acceptació del ciutadà, que és per a qui treballem. I les dades d’audiència de què gaudim són clares i ens impulsen a seguir aquest camí. A través dels 15 mil descodificadors de l’oferta de fibra òptica, es pot mesurar exactament quin és el consum televisiu que se’n deriva, un univers que ens dona una dada bastant exacta del consum de tot el territori. En les hores dels informatius de la televisió pública, aquests estan sempre entre els 7 programes més vistos; els debats electorals es van situar entre els 6 primers i la jornada electoral va ser el segon programa més vist en la franja d’emissió del 15 de desembre, només darrere de la final de GH VIP a T5. També podríem esmentar el programa especial de la visita del Copríncep Macron, que va ser el programa més vist durant la seva emissió i va liderar l’audiència a tot Andorra. Les dades de consum al nostre web (andorradifusió.ad) recolzen aquestes xifres: el 2019 ha estat el primer any en què s’han superat els 2 milions de visites, exactament 2.190.846 i 4.253.875 pàgines visualitzades. Destacaríem també el seguiment de l’esllavissada del passat mes d’agost, que va generar més de 200 mil interaccions en un sol dia a les nostres xarxes socials, en què vam explicar i informar al minut de la situació i vam ser el primer mitjà a alertar de l’incident; en vam fer seguiment fins ben entrada la nit elaborant informatius especials in situ tant per a ràdio com per a televisió. Durant la campanya electoral, l’espai específic al web dedicat a la informació electoral va rebre prop 80 mil visites en tres setmanes. Malauradament, el consum de ràdio al nostre país no es pot mesurar, no es poden tenir dades tangibles d’audiència de cap de les ràdios que conviuen en el nostre ampli espectre d’oferta radiofònica, però en el cas de Ràdio Nacional, l’emissió per Andorra Televisió i el consum web tant en l’streaming com els podcasts sí que ens permet dir que és la ràdio amb continguts íntegrament andorrans i de producció pròpia en un 95% que gaudeix de més acceptació del ciutadà andorrà. Tanquem un 2019 molt complet, molt intens i amb molts projectes, alguns d’acabats, d’altres en fase de desenvolupament, però un 2019 amb bona nota. Els mitjans públics de Ràdio i Televisió (i ara internet també) estan en constant evolució i pretendre mantenir un model de fa vint anys és una autèntica barbaritat, quan com he dit anteriorment l’oferta que es proposa a Andorra és enorme, amb 28 canals a la TDT i 151 a l’oferta de fibra òptica d’Andorra Telecom, per no esmentar l’aparició dels canals en streaming com Netflix, que han canviat i sacsejat el panorama televisiu i els hàbits de consum d’arreu i aquí també. Parlar i informar d’Andorra buscant sempre l’excel·lència és l’única viabilitat de la cadena no avui, sinó en el futur, i captar l’atenció del jovent: una batalla en la qual estan immerses totes les cadenes públiques europees amb les quals convivim i discutim en el si de la Unió Europea de Radiodifusió, de la qual som membres. Vull acabar l’escrit afirmant que el paper tot ho aguanta, però al final qui fa les coses són les persones i a RTVA les persones són molt importants. Sense falsa modèstia, més enllà del director que hi hagi al capdavant, sempre farà falta a la RTVA professionals com els que avui té a la plantilla. Ells són els grans responsables de l’acceptació social i la recuperació del prestigi de què a dia d’avui gaudeix la Ràdio i Televisió pública. Ells, tots, des del departament d’administració, comercial i de gestió de persones, passant pel departament tècnic fins a la redacció amb els periodistes, càmeres, realitzadors i editors, grafistes i lingüistes, la gestió de continguts, la feina fosca però molt destacable dels professionals de l’arxiu i documentació que mantenen la memòria audiovisual d’Andorra, els integrants de Ràdio Nacional d’Andorra, els gestors del web i la recepcionista, així com la secretària de direcció, tots són un mateix equip. Menció a part mereixen per mi especialment els companys caps membres del consell de direcció i l’adjunt de direcció, persona clau en la meva gestió. Tots fan RTVA cada dia de l’any, sense parar, i amb ganes de seguir gaudint de la confiança del ciutadà andorrà, la nostra raó de ser, per a qui treballem. No agradem a tothom, fita impossible, però les dades ens indiquen que la societat andorrana ens fa confiança i consumeix els continguts que genera Ràdio i Televisió d’Andorra en els diversos canals d’emissió que proposa i que li atorga el rol que té com a mitjà públic de comunicació. I, per cert, des de fa set anys que no es tanca cap exercici amb dèficit i no s’ha generat ni un euro de deute, primera norma per garantir-ne la viabilitat. El que he intentat resumir en aquesta tribuna ho vaig exposar àmpliament en el si de la comissió d’Economia, en una compareixença pública a final d’any en què vaig tenir l’oportunitat d’anar encara més al detall i escoltar els neguits i també les propostes dels representants polítics del poble andorrà al Consell, una fiscalització necessària, útil i obligada al ser a més una entitat que treballa amb diner públic com és RTVA. Gràcies per la confiança.

*Xavier Mujal, Director general de RTVASA