Deixa'm contestar al telèfon (vermell)! És per a mi!”

Bromanç (bromance) és un terme que està de moda avui en dia a Washington per descriure una relació estreta però no sexual entre dos homes que, segons sembla, tenen poques raons per agradar-se. És aterridor que també s’utilitzi el terme per descriure l’esponerosa amistat entre les dues bèsties més poderoses del món, els presidents Vladímir Putin i Donald Trump. Putin va dir dijous passat que espera que “el president Trump es mantingui al càrrec malgrat la moció de censura” i que la “jugada legal contra ell només és fruit de l’intent del Partit Demòcrata per anul·lar la victòria que Trump va obtenir a les eleccions del 2016, mitjançant altres mètodes i mitjans.” El dia abans, dimecres, Trump havia estat formalment acusat pel Congrés dels Estats Units per abús de poder i obstrucció al Congrés a causa del seu intent de pressionar el president d’Ucraïna per obrir investigacions sobre el seu rival polític, Joe Biden, que molts analistes polítics consideren com el més competitiu a les properes eleccions de novembre del 2020. (Les recents enquestes del Wall Street Journal i l’NBC, publicades aquesta setmana, auguren a Biden un 28% dels votants a les primàries demòcrates, mentre que els senadors Bernie Sanders i Elizabeth Warren reunirien només el 21% i el 18% dels suports, respectivament. Bloomberg, malgrat els seus milers de milions, ni tan sols s’hi acosta).

Que el president Putin sigui el primer líder a denunciar públicament els esforços dels demòcrates per acusar Trump no hauria de sorprendre ningú, atès tot el que Rússia hi té a guanyar si encobreix la veritat sobre el seu intent d’influenciar en les eleccions del 2016. Un informe de la intel·ligència dels EUA va demostrar que Rússia era el principal país estranger implicat en la interacció de les xarxes socials i la pirateria dels servidors demòcrates a la campanya del 2016. Els testimonis cridats a declarar durant les investigacions, que podria desembocar en la destitució del “Mentider en Cap Trump”, semblaven de vegades desconcertats quan els republicans del Congrés els demanaven sobre diversos aspectes de la presumpta ingerència electoral d’Ucraïna. “Alguns de vosaltres en aquest comitè sembleu creure que Rússia i els seus serveis de seguretat no van dur a terme cap campanya contra el nostre país, i que potser, d’alguna manera, per alguna raó, ho va fer Ucraïna”, va declarar fa dues setmanes Fiona Hill, exfuncionària del Consell de Seguretat Nacional, durant les audiències. “Aquesta és una narrativa fictícia que ha sigut perpetrada i propagada pels mateixos serveis de seguretat russos”, va aclarir després. Per descomptat, Putin ha d’estar entusiasmat veient que Trump continua amb la fal·làcia que és Ucraïna, no Rússia, que es va entaforar a les eleccions, malgrat les nombroses proves en sentit contrari que es van confirmar gràcies a l’informe de gener del 2017 recopilat per la CIA, l’FBI i l’Agència de Seguretat Nacional. El que encara m’estranya és que de la mateixa manera que les seves agències d’intel·ligència divulguen públicament com Rússia va intentar influir activament en les fake news i la cobertura a internet de les eleccions del 2016, i de la mateixa manera que hi ha proves aclaparadores que Rússia també estava intentant influir de manera activa en les recents eleccions al Regne Unit o, fins i tot, en el procés de Catalunya, Trump i la majoria de senadors republicans continuen propagant la seva pròpia versió de la història.

En la seva conferència de premsa anual de final d’any a Moscou, Putin va dir que els demòcrates havien “acusat Rússia d’interferència electoral i de conspiració d’alt nivell”, però que “s’havia demostrat que no era cert”. No va aclarir ni per qui ni com, però va afegir que “ara l’oposició dels Estats Units –els demòcrates– han passat a al·legacions al voltant d’Ucraïna”. És clar que sí! Com si algú s’ho cregués. Kíev, que ja està en una guerra cruenta amb Rússia per a la seva supervivència, correria el risc d’alienar els Estats Units, que cada any li donen més de 400 milions de dòlars d’ajuda... Si Trump no reté aquesta ajuda a canvi de “draps bruts” del seu rival polític Biden, és clar!

Igual que Trump, Putin també recorre a la bola més gran possible per convèncer la gent que el que acaba de passar són notícies falses o simplement no ha passat mai! El que sí que ha passat és que Trump, el president que s’emporta de llarg el rècord de freqüència en mentides, s’ha convertit efectivament, aquesta setmana, en el tercer president de la història dels Estats Units a ser destituït pel Congrés. Això és un fet. Si creieu que sóc injust per titllar Trump de “Mentider en Cap” us demano si us plau que considereu el següent: durant els més de 1.000 dies que ha passat en el càrrec, ha fet més de 14.000 reclamacions falses o enganyoses, segons la base de dades de Fact Checker, que analitza i categoritza cada declaració que aquest president hagi fet. Es tracta d’una mitjana de gairebé 14 afirmacions falses o mentides diàries (més de 22 mentides al dia si no comptem els cap de setmana, quan Trump sol jugar a golf més que fer declaracions públiques) des que va passar de la torre Trump de Manhattan al despatx Oval de la Casa Blanca el 20 de gener del 2017. Aquestes, jo argumentaria, són unes altres 14.000 raons per les quals Trump hauria de ser impugnat. Fi de la història. Però, naturalment, siguem realistes, això no està a punt de passar!

Malauradament per a la nostra tranquil·litat col·lectiva, sembla que el Senat republicà, previsiblement, anul·larà la moció de censura de “Senyor Twitter” o “Mentider en Cap” (temible combinació) i Trump romandrà probablement al poder fins al 2024. Això suposa que derrotarà en última instància qualsevol candidat prou feble que els demòcrates votin el novembre del 2020 per desafiar-lo. Si tot això es presenta com pensen la majoria d’analistes, aquest bromanç Putin-Trump podria continuar florint durant els pròxims cinc anys, com a mínim, fins que Trump acabi el que hauria de ser el seu segon i últim mandat en el càrrec de president dels EUA.

càrrec de president dels EUA. Si Trump segueix al poder després de gener del 2025, sabrem aleshores que tot el món occidental està en un enorme embolic. Això significaria que el “Mentider en Cap” hauria convençut amb èxit congrés i un senat republicans perquè esmenessin la constitució i li permetessin obtenir un tercer, quart i per què no cinquè mandat, com el seu amic Putin. Sona a ciència-ficció? Potser, però si els republicans recuperen la seva majoria al Congrés el 2022, i mantenen la seva majoria al Senat, ¿no penseu que Trump no ho intentarà? No dic que això passi, simplement dic que mantinguem tots els ulls ben oberts i estiguem a l’aguait, perquè qui pensi que aquest escenari és completament dantesc, o que descriu alguna cosa que només passaria a Netflix, està en fase de negació, o és un comentarista de la FOX News o un senador republicà a favor de la reelecció... A propòsit del qual: Trump ha dit que és “un gran fan” de la sèrie de Netflix The House of cards, així és que no doneu per fet que no estigui fent plans més enllà del 2024!

Apostaria que l’anomenat “telèfon vermell”, o el que es coneix com la línia directa entre Washinton i Moscou, no ha estat mai tan en actiu des de la seva creació el 1963, i que els dos bros l’utilitzen cada cop més, per concertar quan podrà ser la seva pròxima trobada! Trump, increïblement, va respondre recentment que està “considerant acceptar la invitació del president rus Vladimir Putin per assistir a la desfilada del Dia de la Victòria de Rússia el 2020... Si el calendari ho permet”. Aquest “bromanç” seria bufó, si no fos senzillament terrorífic.

*Gregory Coonen, Periodista i escriptor