És més rendible innovar o 'disruptar'?

A la conferència mundial sobre Intel·ligència Artificial del setembre passat a Xangai, es va produir una discussió animada entre dos líders visionaris: Jack Ma, el fundador d’Alibaba i l’home més ric de la Xina segons Forbes, i Elon Musk, fundador de Tesla i SpaceX. Una trobada recordada, entre d’altres, perquè el senyor Musk va utilitzar en alguns moments un to irònic i de desconsideració amb l’opinió del senyor Ma. Una trobada en què no solament es van contraposar dues visions de futur, sinó també dues maneres d’innovar i de liderar el canvi. Segurament ningú encarna millor que el senyor Musk la imatge de l’executiu agressiu i transgressor. Està liderant diversos projectes revolucionaris alhora: Tesla i el vehicle autònom; Space X i el llançament de 1.584 satèl·lits per portar la cobertura d’internet arreu del món, o The Boring Company, que té com a objectiu construir minitrens subterranis d’alta velocitat. Projectes molt ambiciosos que no són fàcils de portar a terme. Per exemple, s’espera que el primer projecte de The Boring Company vegi la llum el març d’aquest 2020 a Las Vegas, després que el projecte de connexió amb l’aeroport de Chicago no tingués viabilitat, entre d’altres, per una qüestió de preu. És admirable la seva energia, determinació i perseverança. El senyor Musk té un lideratge valent i un gran carisma, però segurament igual de gran que l’ego. Ha tingut alguns episodis en què s’ha mostrat altiu i mal educat. Un exemple, menys conegut potser, va ser la reunió de presentació de resultats de Tesla del març del 2018. Després de perdre 710 milions USD en un trimestre, Elon Musk va refusar contestar preguntes “avorrides” sobre el negoci i la situació financera, de forma grollera. El 7 d’agost del 2018, Elon Musk va anunciar via Twitter que volia privatitzar Tesla a un preu de 420 USD per acció i que tenia un comprador; tot això potser en el moment més delicat de la companyia, en què alguns analistes dubtaven seriosament sobre la viabilitat econòmica de Tesla. 420 USD per acció era un 22% per sobre el preu de mercat de 343 USD a l’obertura de la sessió. Una afirmació, que no es va revelar certa, destinada a manipular la cotització de l’acció i que el regulador nord-americà va sancionar amb una multa de 40 milions USD i apartant Elon Musk de la direcció general del fabricant de vehicles. Avui Tesla cotitza a 510 USD quan fa un any cotitzava a 177 USD, un retorn del 188% en un any. Amb aquesta cotització, el valor de mercat de Tesla supera el valor borsari combinat de Ford i GM. És lluny de la meva intenció jutjar o criticar els comportaments d’altres persones; geni empresarial o un boig visionari, la història ho dirà. Però sí que voldria utilitzar el personatge del senyor Musk per fer una reflexió. Per crear empreses disruptives, a vegades, és necessari trencar esquemes. Convèncer que la ciència-ficció es pot convertir en realitat. I si haguéssim de buscar un líder disruptiu, segurament buscaríem una persona amb resiliència, perseverança i carisma, característiques molt lligades amb un ego alt. De fet, és possible que el negoci disruptor sigui el més rendible de tots, ja que també és el negoci més arriscat. Però es necessiten líders perseverants, capaços no solament d’assumir riscos, sinó d’arribar fins al final. Arribats a aquest punt, retornem al lideratge del senyor Jack Ma, antic professor, perseverant però humil, un perfil potser més innovador que disruptor. El senyor Ma creu que el domini de les grans empreses tecnològiques està declinant. Han aconseguit un domini tan aclaparador que els governs els estan assimilant a monopolis. Jack Ma va afirmar en aquesta conferència que el model present és el de l’escalabilitat, però que el model del futur és la personalització i el fet a mida. Alibaba està ajudant els comerciants de proximitat a vendre els seus productes localment, en un moviment que s’està accelerant per qüestions ambientals. En el meu esperit, la innovació incremental aporta valor. És quelcom més senzill, més proper. Prové de vegades de fusionar coneixements de dos sectors diferents, de combinar tecnologia i experiència, de connectar dues idees contraposades. Qui hauria pensat l’any 2000 que pagaríem 1.000 EUR per un telèfon? Apple, amb les seves innovacions incrementals, ha generat una increïble riquesa no solament per a ells mateixos sinó per a tots els fabricants de telèfons. Apple ha aconseguit també disruptar la indústria musical, on van desintermediar els productors musicals gràcies a la plataforma iTunes. En aquest cas, la innovació de l’iPhone ha estat molt més rendible que la disrupció del mercat de distribució de música i software junts. Les empreses innovadores que han anat creant bons productes o serveis, versió a versió, aprenent i modificant, han creat un increïble valor a llarg termini. I no solament per a ells, sinó per a la societat, sota la forma de més llocs de treball, noves necessitats, noves indústries. Avui a Andorra, tenim cada dia més empreses dinàmiques i amb ganes de fer coses diferents, de compartir i de col·laborar. Si tenim en compte que estem en un entorn de tecnologia barata, de canvi d’hàbits cap al consum local i al model de personalització, crec que les nostres pimes hi tenen molt a dir. La societat ens ven que ser emprenedor és el nou model d’èxit. “Crea una empresa, creix de pressa i que te la comprin o surt a borsa, és igual el que trenquis pel camí, així et podràs jubilar als quaranta anys”, ens diuen. La disrupció i inclús la desintermediació són molt rendibles, encara que són dues activitats d’alt risc. La meva experiència em fa pensar que encara que la innovació incremental sigui menys sexi, és més rendible per dues raons. Primera, perquè les inversions ajustades a un nivell de risc moderat solen ser més rendibles. I segona, perquè la innovació incremental permet augmentar el preu dels serveis, mentre que la disruptiva té tendència a rebaixar-lo. Quina de les dues crea més valor per a la societat? Hi ha tantes mirades com persones. La meva ja la coneixeu. Crec que la tecnologia hi és per ajudar-nos a fer un món millor i més just amb les persones i el medi ambient.