Educació viària a les escoles

Hi ha qui vol treure importància al fet, massa sovint protagonista dels noticiaris, referent a conductors amb vehicles de matrícula andorrana caçats per la policia catalana a velocitats supersòniques. “No és problema nostre”, sentim dir, com si frontera andorrana enllà els comportaments en societat no tinguessin res a veure amb Andorra. Si fossin conscients de la gravetat de tals comportaments al volant, potser s’ho pensarien una mica i arribarien a dir-se: “Potser tenen raó de queixar-se”. Tota la raó tenen i tenim els afectats pels fittipaldis desbocats que condueixen un vehicle amb matrícula andorrana. I escric un vehicle amb matrícula andorrana per no escriure andorrans, perquè donem per suposat que tot aquell que porta matrícula andorrana té la nacionalitat andorrana i no és pas així. Però als ulls de la gent que viu fronteres enllà i que ha de patir anar per la carretera amb l’ai al cor per mirar de no creuar-se amb un cotxe que va o ve desbocat per la carretera, quan veuen la matrícula andorrana automàticament, sigui de pensament o de paraula acompanyada d’algun renec, apareix en escena l’expressió: “Maleït andorrà!”, posant al mateix sac qui condueix cotxe de matrícula andorrana de forma correcta i qui ho fa saltant-se totes les normes, prudències, advertències i obligacions. I aquell “maleït andorrà”, ho sigui o no, tingui la nacionalitat andorrana o no, farà que la imatge de tot Andorra, de tots els andorrans, s’enteli una mica més a l’hora d’anar per les carreteres. Farà que l’estigma de conductors esbojarrats “andorrans” pesi sobre la consciència col·lectiva, la que fa país, perquè si ens hem de refiar de l’examen de consciència d’aquests fittipaldis, podem esperar asseguts. Heu vist com avancen i com sense ni esperar a veure si en ve algun de cara, es posen a avançar la filera que va al pas adequat? Heu vist com sense posar intermitents ni fer llums de cortesia a l’hora d’avançar de nit, passen pel costat esperitats? Heu vist com a vegades aquests avançaments imprudents i temeraris, se salven per un o dos segons d’acabar en un accident de cara, dels greus? Heu vist precisament les cares d’espant dels qui van al cotxe que haurà hagut de frenar o de mirar d’esquivar “la bèstia” que se li va a tirar al damunt? Doncs així no es pot anar per les carreteres, no es pot conduir saltant-se les limitacions i sobrepassant-les fins a velocitats mortals de necessitat en cas de xoc. Això no pot continuar per tal de preservar la bona imatge d’Andorra. Algú dirà que fa tants anys que els andorrans tenen aquesta fama de córrer, que ja s’ha normalitzat. Maldita la gràcia, si donem per normal anar com bojos per la carretera, maldita la gràcia. Perquè així no fa cap falta vetllar per tenir el país, l’estat, pendent de fer passos cap a una Europa més sostenible mediambientalment i humana, que tot va lligat. Sí que és cert que de fa dècades els vehicles amb matrícula andorrana acostumen a ser d’una potència superior i d’una gamma més alta que els dels països veïns, però això no ha de ser motiu per anar escopetejats i no respectar les normes internacionals de trànsit, que també són aplicables als vehicles amb matrícula andorrana. Respecte a això, i en aquests darrers anys que la moda d’anar amb vehicles més voluminosos que els utilitaris ha anat en alça, no em direu que no fa una sensació de veure jugar dues criatures quan et passa o veus venir rabent un fittipaldi i al darrere en baixa un altre, picat se suposa perquè el primer l’ha avançat abans o perquè no el deixa avançar i l’ha d’encalçar, no fos cas que se li escapés. Ai senyor, com criatures van, inconscients del mal que es poden fer i del que, pitjor, poden arribar a fer. És urgent plantejar-se l’educació viària a les escoles. Altres cops ho hem dit. Les noves generacions no poden tenir un referent esbojarrat i imprudent a l’hora de fer-se grans, a l’hora de tenir l’edat de poder-se treure el permís de conduir. Emmirallar-se en males conductes, per més atractives i enganyosament triomfadores que semblin, portarà molts disgustos i moltes vides segades o fetes malbé a les carreteres. A les escoles s’hauria de començar a aprendre a saber anar pel món, a instruir, a educar en la mobilitat, aprenent els bons comportaments i avorant, assenyalant, deixant en evidència els mals comportaments als volants dels cotxes. A la vegada, aprendrien també a anar pels carrers amb una educació més acurada a l’hora de travessar passos de vianants, a l’hora de comportar-se en els autobusos, a l’hora de deixar pas a la gent més gran quan es camina per la vorera. I a l’hora, també, d’anar amb moto, per evitar els espetecs i les ratlles de soroll i de fum incíviques i trasbalsadores.