Abstenció

En la sessió de control al Govern del dia 16 de gener, el president del meu grup parlamentari interpel·lava el Govern respecte de l’abstenció, per tal de contrastar si la nostra preocupació per aquest fenomen és compartida. Des de la bancada socialdemòcrata vam estendre la mà a la resta de grups parlamentaris i al Govern per tal que, acompanyats de la societat civil, puguem prendre mesures contra la manca de participació electoral. El dissabte 18 de gener la presidenta suplent del grup parlamentari Demòcrata reproduïa en un article els arguments esgrimits pel nostre Cap de Govern en seu parlamentària, al·legant que gairebé la meitat dels abstencionistes ho són de caràcter tècnic, argument ratificat per altres integrants de la majoria quan han estat interpel·lats al respecte de la modificació de la llei electoral que els socialdemòcrates hem presentat a tràmit parlamentari. L’abstencionisme tècnic és aquell que es produeix quan algú no vota per una causa de força major –abstencionista tècnic circumstancial– o per estar fora del país –abstencionista tècnic estructural–. Des del meu punt de vista, aquest tipus d’abstenció infereix dues conclusions clares: que tenim un sistema de vot per correu poc (o gens) eficient i que cal desenvolupar abastament el vot electrònic, mesura que alhora pot resultar coadjuvant per afavorir el vot amb plena autonomia de les persones amb diversitat funcional. Ara bé, respecte de l’argument que solucionant l’abstencionisme tècnic solucionarem gairebé la meitat del problema de l’abstenció, cal senyalar un matís important. La dada de l’abstencionisme tècnic es recull en un estudi sobre l’abstenció que el Consell General va encarregar a l’IEA la legislatura passada. Si llegim l’estudi amb profunditat, aquest ens parla d’una tercera categoria d’abstencionista tècnic: l’encobert, o el que és el mateix, aquell que en un primer moment justifica que no ha votat perquè no ha pogut, però que quan desenvolupa la seva resposta al·lega que no ha votat per altres motius fora de l’abstenció tècnica. L’estudi de l’IEA infereix, entre altres, la manca de cultura política, de confiança en els polítics i en les promeses electorals, el nivell d’integració al país o la manca de participació cívica com a possibles causes a abordar. Per tant, no ens valen els arguments que minimitzin el problema. Cal que treballem plegats per buscar una solució al greu problema de no participar, ni tan sols amb el vot, en la vida política del nostre país. Si de veritat volem una Andorra plural, és responsabilitat de tots buscar les solucions necessàries per tal que el dret al vot sigui exercit almenys per aquelles persones que tenen la possibilitat de fer-ho.

* Judith Salazar, Consellera general del Partit Socialdemòcrata