40 anys al servei de les persones, 40 anys vetllant per un món millor

La Creu Roja va ser creada l’any 1859 arran de la improvisació d’un ciutadà suís, Henry Dunant, ajudat per les poblacions civils locals a donar primers socors als ferits de la batalla de Solferino. Després d’aquest esdeveniment, va publicar un recull titulat Un record de Solferino, amb dues propostes que fundaven el dret humanitari modern: la conclusió d’un tractat sobre la neutralització dels serveis sanitaris militars en els camps de batalla i la creació d’una organització permanent per assistir els ferits de guerra. Uns anys més tard, el 1863, entorn a les seves idees es creava el Comitè Internacional i Permanent de Socors als Ferits Militars (el futur Comitè Internacional de la Creu Roja, CICR). En pocs mesos va aconseguir que 16 estats, reunits en una conferència diplomàtica, s’acordessin per a la firma de la primera convenció de Ginebra. Aquesta primera convenció crea en cada país comitès de socors que tenen com a emblema una creu vermella sobre un fons blanc. Aquesta, a més, defineix unes regles internacionals quant a les persones en mans d’enemics i que no participen en el combat. Així naixia la Creu Roja i des del 1949 són les convencions de Ginebra les que fan evolucionar el Dret Internacional Humanitari (DIH) segons les evolucions modernes. El moviment és compost avui per grans òrgans representatius: - El CICR, que intervé exclusivament en situacions de conflictes i de qui depèn la salvaguarda del DIH. - La Federació Internacional de les Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, que coordina les accions de les societats nacionals en casos de catàstrofes i sosté el seu desenvolupament. - Les societats nacionals, que responen a les necessitats dels països on es troben implementades i que també poden actuar a nivell internacional. Des dels seus orígens, la Creu Roja s’imposa com un moviment internacional d’ajuda i assistència a les víctimes. Henry Dunant deia: “Sols els qui són prou bojos per pensar que poden canviar el món ho aconsegueixen.” La seva visió humanista i solidària és la base de totes les societats d’arreu el món i també de la nostra. Enguany celebrem el 40è aniversari de la Creu Roja a Andorra. Ha estat un camí ple d’anècdotes i de bones companyies, i per commemorar aquesta efemèride, al llarg d’aquest 2020 mirarem de compartir-ho amb tota la societat amb una sèrie d’activitats i esdeveniments. Diverses dates són claus en la història de la Creu Roja Andorrana: El 3 d’octubre del 1979, el Rotary Club presenta una súplica al M. I. Consell General amb la finalitat de constituir una ponència per elaborar els estatuts del que pretenia ser la futura Creu Roja. El 21 de març del 1980, el president de la ponència fa de nou una súplica al Consell General demanant la creació de la Creu Roja Andorrana, que va ser realitat el 20 de desembre del 1980. L’any 1993 s’aprovava la nostra Constitució, i el 17 de setembre del mateix any s’acorda l’adhesió del Principat a la compilació de les Convencions de Ginebra del 12 d’agost del 1949, base del Dret Internacional Humanitari. Una adhesió que va ser ratificada pel BOPA l’any 2008. El 24 de març del 1994, l’Assemblea del Comitè Internacional de la Creu Roja pronuncia el reconeixement oficial de la Creu Roja Andorrana. El 3 de maig del 1994, la Creu Roja Andorrana, en ocasió de la commemoració a París del 75è aniversari de la fundació de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, és proclamada oficialment com la 162a societat nacional. La Creu Roja Andorrana és ratificada per l’Assemblea General de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja a Ginebra, el 27 de novembre del 1995. La Federació Internacional assoleix aquell any el nombre total de 169 societats nacionals. Avui, amb una trajectòria de quaranta anys al servei de les persones, cal destacar sobretot que la Creu Roja té la seva pròpia llei, la 89/2010 de 16 de desembre, que ens reconeix com a institució humanitària auxiliar dels poders públics. És amb aquesta finalitat que hem procurat mantenir la nostra manera de fer, estant sempre al servei del País quan aquest ens ha necessitat. Així ho vam demostrar ajudant amb els nostres efectius durant els aiguats del 1982, les diferents esllavissades, allaus, recerques de persones desaparegudes, l’enfonsament del túnel de les Dos Valires, etcètera. Allà on ens necessitin, hi serem.

*Josep Pol, President de Creu Roja