Coronavirus

Amb el risc agosarat de l’opinador sense el nivell suficient de coneixement científic –mèdic– l’humor negre antimonàrquic que circula per les xarxes, caldrà emprar el seny per reaccionar davant tanta informació i desinformació sobre el 2019-n CoV, nom tècnic del que més generalment i gairebé tothom coneix com coronavirus. En primer lloc, allò que no hauria de comportar, ni col·lectivament, ni personal: la xenofòbia, traduïda en la malfiança i l’allunyament de tota persona que ens sembli xinesa, ho sigui o no. També el pànic dels hipocondríacs que fins i tot a llocs de l’occident ben allunyats de Wuhan ha portat alguns i algunes a tancar-se a casa i no sortir més que en casos d’extrema necessitat. Les autoritats xineses fa dies que es van afanyar a confinar la població pròpia, de la regió on es va detectar el brot i en algun moment, a la globalitat de la seva ciutadania. És cert que llegim i escoltem estadístiques de víctimes mortals de la malaltia, en el moment d’escriure unes sis-centes i escaig. Però cal recordar que els xinesos són mil milions, pel cap baix, i això ve a suposar un percentatge que comença per zero i acumula molts zeros més en els decimals, abans d’arribar al sis, si arriba. L’alerta del’Organització Mundial de la Salut és real, però matisada, mentre l’alarma, com la por, és lliure, variable i subjectiva. I semblaria que no hi ha per a tant. Alguna veu autoritzada xifra la mortalitat pel coronavirus en un tres per cent dels infectats, infinitament menys que la proporció de víctimes de la grip comuna cada any, fins i tot en el primer món. Recordeu l’auguri que feia en Serrat sobre la fi de la tieta. Les autoritats espanyoles han assegurat que el risc per al país veí del sud és “molt baix” i no hi ha motius per pensar que aquí sigui més gran. Des de ben aviat, el Govern va prendre mesures preventives, començant per reactivar el registre de viatgers, sobr tot dels que marxin cap a la Xina i, molt especialment si s’aventuren amb destinació a Wuhan. Posteriorment, ha començat el seguiment dels ciutadans que han anat i tornat del país-continent de l’extrem oriental: nou, per començar, i es pot intuir que sense cap reticència per part dels implicats, primers interessats a comprovar el seu estat de salut. Fa pocs dies, es va detectar febre en un turista xinès a les valls. El control a l’hospital va permetre saber en unes hores que estava afectat per una altra malaltia de les vies respiratòries: grip comuna o refredat. Davant aquesta amenaça de suposada pandèmia ve a la memòria gairebé automàticament el cas recent de la grip A, o aviària, i de com es van comprar milers de dosis de vacunes específiques, la majoria de les quals van resultar sobreres.O sigui que la lògica de l’home del carrer ens ha de fer pensar que cal seguir el lema del bàsquet: mai por. Això sí, sense descuidar la informació de gots fiables, especialment oficials. I prendre les mesures elementals de prevenció recomanades també per l’OMS: rentar-se les mans més sovint que mai, sobretot després de passar-les per elements que hagin tocat abans altres persones: baranes, poms de portes... I per evitar ser font de contaminació –no tant del coronavirus com de malalties més comunes, tapar-se el nas i/o la boca en cas de tossir o esternudar, no amb la mà, sinó amb un mocador de paper i guardar-lo a la butxaca, o en cas de força major, amb el braç o la màniga. Això i evitar el contacte proper amb persones que puguem saber sense dubte que han vingut fa poc de la Xina, siguin o no d’aquella nacionalitat i evitar anar-hi ara a veure la Gran Muralla o qualsevol altre dels monuments i llocs d’interès que s’hi ofereixen, al centre econòmic occidentalitzat que és Xangai i, encara més, a Wuhan.