Tennis

L’èxit aconseguit per Vicky Jiménez Kasintseva en proclamar-se campiona de l’Open d’Austràlia júnior ha portat a la primera plana del diari i de les notícies del país un esport que mou milions d’esportistes i que ocupa la cinquena posició al rànquing global. El primer lloc és per a la natació, el futbol s’endú el segon, el voleibol, el tercer, i el bàsquet, el quart. El tennis és practicat per més de 300 milions de persones, entre les quals em sento privilegiat de formar part. És un esport que m’apassiona, em motiva, em distreu i que intento jugar com a mínim dos dies a la setmana. M’agraden les sensacions que hi trobo, tot i que el meu joc, sobretot si tenim en compte la quantitat d’anys que fa que el practico, és d’allò més fluixet. Però m’ho passo bé, em relaxa i em distreu, i això és el que realment compta. En qualsevol esport, el més important, penso, és divertir-se, i en l’àmbit professional sembla que el divertiment és imprescindible, d’altra banda resultaria molt difícil aconseguir bons resultats. A Andorra sempre ens hem bolcat en l’esquí, però el cas de la Vicky ens mostra que també cal estar oberts a d’altres camins i donar suport a esports que no semblen tant del país, perquè a l’hora de la veritat tots ho són. Així doncs, sembla raonable fer un seguiment d’aquells infants que destaquin en qualsevol esport i ajudar-los en la mesura del que sigui possible. Sempre està bé ampliar l’horitzó. Com a exemple serveixi el de la jugadora de bàdminton, l’espanyola Carolina Marín, campiona del món en tres ocasions i medalla d’or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, en un esport que a Espanya era pràcticament desconegut. En el cas que ens ocupa, desconeixia que Movistar + oferia el partit de Vicky Jiménez Kasintseva en directe; però el vaig poder veure dies després en diferit. I com em passa quan jugo, també d’aquesta manera vaig gaudir del partit, aquest cop sense patir i veient la seva manera de jugar i les seves possibilitats de futur. Probablement aquest tipus de difusions són les que posen Andorra al mapa, perquè, vulguem o no, sempre que anem a destins una mica estrambòtics, i de vegades no tant, surt la pregunta de rigor: on és Andorra? “A little country in the Pyrenees, between France and Spain.” Doncs bé, oportunitats com les de la Vicky en surten sols (normal, perquè som un país petit) de tant en tant. Caldrà aprofitar-les i donar suport a la jove tennista en el camí que li espera. Tant de bo segueixi progressant i en pocs anys la puguem veure habitualment al circuit. Ànims, Vicky. Segueix així. Felicitats!, i endavant.