La tribuna
2020, la cinquena part del segle XXI
Posem-nos a treballar perquè la segona cinquena part del segle XXI sigui molt millor
Acabem d’encetar un nou any, el 2020, que quan s’acabi ja ens haurem cruspit una cinquena part del segle XXI. “Els dies s’arrosseguen i els anys volen”, segons una dita popular. Sembla ahir que tothom estava preocupat per l’efecte 2000. Se’n recorden? Si ens remuntem a finals de l’any 1999 resulta que, qui més qui menys, estava preocupat pel que passaria amb el canvi d’any respecte al temut efecte 2000. A mi que m’agrada fullejar la premsa antiga, l’hemeroteca, resulta que el tema predominant del 1999 era què podia passar amb el canvi de dígits i entrar en un nou estadi com era l’any 2000. Els mitjans de comunicació van estar molt atrafegats, la premsa li va dedicar moltes pàgines, la televisió, la radio, etc., tothom especulant què podria passar a l’encetar un nou mil·lenni. Nou mil·lenni? Vet aquí un altre debat. El segle XX acabava amb l’any 1999 o el 2000? Hi havia qui opinava que el segle XXI començaria el primer de gener del 2000 però d’altres amb tant o més contundència defensaven que el nou mil·lenni començava el dia 1 de gener del 2001. Avui el tema ens pot semblar irrellevant però fa només vint anys el debat era ben viu. Els editorials, les tertúlies, les columnes, estaven ben dividides. I els semàfors? Vet aquí una altra preocupació pels ajuntaments que especulaven què passaria amb el canvi de dígits. Quedarien bloquejats? Seguirien funcionant com si res? I ja tens l’Ajuntament contractant una empresa informàtica perquè garanteixi que no passarà res. I qui diu semàfors, diu mil i un aparells subjectes a la informàtica. Es van gastar milions de pessetes (encara no hi havia l’euro) per assegurar que tot seguiria igual que l’alteració especulativa no faria trontollar res. Que els caixers automàtics no es declararien en vaga i així mil coses més. I va arribar la mitjanit del cap d’any del 1999 escoltant les tradicionals dotze campanades i amb el cor encongit pel que podia passar. I... no va passar res de res. Ni se’n va anar la llum, ni els rellotges es van parar, ni els semàfors van deixar de fer allò per què estaven programats, ni els ordinadors van fer figa. El temut efecte 2000 va donar pas a la normalitat més absoluta. Els qui estaven pendents per anar a assaltar caixers automàtics que potser escopirien diners sense parar es van quedar amb un pam de nas. Sigui que els preparatius havien fet bona feina o que simplement tot seguiria igual que els altres anys, el cert és que no va passar res del que s’havia especulat que podria passar. Recordo que la Generalitat de Catalunya s’havia gastat la respectable quantitat de 35.000 milions de pessetes en mesures preventives. I va resultar que el primer dia de l’any 2000 –que encara no està clar si era el primer del nou mil·lenni o caldria esperar un any més–, va ser el primer de molts d’altres i la vida per bé o per mal va seguir el seu curs. I com aquell qui no fa la cosa ara encetem el 2020, que quan s’acabi –com ja he dit– representarà que haurem consumit una cinquena part del segle XXI (o serà l’any 2021?). Què ens depararà aquest 2020? Seguirà Donald Trump un nou mandat als EUA? Esperem que no. Tant de bo que agafi les regnes de la gran nació americana algun dirigent que tingui més sentit comú i esperit solidari. Seguiran guanyant terreny a Europa l’extrema dreta, els demagogs, els populistes? Esperem i desitgem que tampoc. Controlarem l’escalfament del planeta que no ens augura res de bo? Esperem que sí. Si més no posar les bases perquè aquest nostre estimat Planeta Blau (que és com el veien els astronautes des de l’espai) puguin frenar, primer, i disminuir, després, el temut escalfament que estem provocant els humans amb el nostre comportament irracional i suïcida. Com deia al principi, a finals d’aquest 2020, que ara tot just comencem, quan s’esgoti haurà passat ja una cinquena part de tot el segle XXI. La gran esperança està en els joves en general, i en les dones en particular, que els tocarà viure aquest nou període i que sembla que comencen a adonar-se que no es poden esperar que els més grans hi posin remei. Al cap i a la fi serà el seu futur i ja seria hora que el sentit comú i l’interès general (aquest que els polítics diuen defensar) prevalgui per damunt d’interessos privats. Interessos que segur que no estaran amb les mans plegades mentre es qüestionen i es combaten alguns interessos, sinó que hi posaran molta oposició per tal de no perdre el seu statu quo. I això en alguns llocs pot suposar enfrontaments i potser guerres. Els interessos en joc seran molts i no els voldran perdre així com així. Benvingut el nounat 2020, i posem-nos a treballar perquè la segona cinquena part d’aquest segle XXI sigui molt millor. Amén.