Coldplay des d'Amman

Nit de dissabte a diumenge. A un quart de dues encenc l’ordinador i em preparo per escriure la columna de dimarts. També busco a la televisió el canal de YouTube per posar una mica de música. Escolto un parell de temes i, de sobte, sé què vull escoltar i també el que vull escriure: Coldplay. El seu nom ho diu tot, un dels millors exponents de la música actual, i sobretot un grup que si una cosa sap fer és alegrar-te la vida. Escullo el seu últim àlbum: Everyday Life. I, en concret, perquè m’acompanyi aquesta estona em poso les dues gravacions realitzades en vídeo, realitzades a Jordània, pel seu llançament; una en fer-se de dia i l’altra a la posta de sol, ambdues des de la ciutadella de la ciutat d’Amman.

De fet, la presentació oficial es va fer el 22 de novembre del 2019, en directe i en streaming. Si no la van veure en directe, jo tampoc, no se la perdin per YouTube. Una meravella d’àlbum, amb una escenografia simple, acompanyant el crepuscle al matí i la tarda. Coldplay alegra la vida, però també sap tocar la fibra amb els seus moments de tendresa, parlar de l’amor, i de la solitud.

Cançons com Daddy mouen la fibra sensible, mentre que n’hi ha d’altres que et transporten a la connectivitat a la integració de cultures i pobles diferents. Primer escolto els 30 minuts del naixement del dia, i sense interrupció, les de la posta de sol. En aquest últim després de la darrera cançó, Everyday Life, la que dona títol a l’àlbum, hi ha quasi deu minuts de silenci, amb la remor de la ciutat al fons; tot un homenatge a la ciutat que els va acollir.

Si altres vídeos del grup havien sorprès per la seva lluminositat i colorit, aquest té la virtut de fer-ho per la seva senzillesa i elegància. No se’l perdin. Mentre repassava la tribuna he recordat que en alguna altra ocasió, havia parlat del grup. Curiosament, avui fa un any. També va ser al febrer... Deu ser que el grup em produeix el mateix efecte que la vista dels ametllers en flor, o que en començar a escorçar-se l’hivern arriba com un avís de la primavera. En qualsevol cas, si els agrada el grup, i fins al moment no han tingut l’oportunitat de fer-ho, no deixin d’escoltar aquestes dues gravacions, com tampoc el fantàstic documental sobre la creació del grup, A head full of dreams, que donava títol a l’anterior àlbum. Fa uns dies vaig sentir una frase, ara no recordo on, però atribuïda a Carl Jung que, personalment, també aplicaria a la música de Coldplay: entre la senzillesa i la bellesa es troba la veritat.