Revisar la via preferent per una millor qualitat de servei

Durant les darreres setmanes han sorgit diverses veus que critiquen el sistema de la via preferent, implantada fa poc. Un fet que vaig alertar el dia 16 de gener al ple del Consell General, quan vaig preguntar al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, sobre la implantació d’aquest sistema i els problemes que se’n derivaven. S’ha de tenir en compte que la via preferent obliga indirectament el pacient, via un sistema de reemborsament molt més avantatjós, a passar pel seu metge referent abans d’anar a l’especialista a l’excepció de certes especialitats mèdiques com la ginecologia i obstetrícia, l’oftalmologia, estomatologia i odontologia. Aquest canvi ha suposat que els pacients han d’esperar molts més dies per tenir hora amb el metge de capçalera i, si és una mica més urgent, no s’esperen i van directament a l’hospital. D’aquesta manera tenim un problema de metges de capçalera saturats, amb unes sales d’espera plenes, i d’urgències també saturades. Un fet que podria suposar una pèrdua de temps per a l’usuari i un risc de sobrecost per a la CASS i el pacient, per la duplicitat de pagaments. Aquesta situació em provoca molts dubtes. Tenint en compte el que es pot veure al document de l’execució pressupostària de la CASS del 30 de setembre passat, constatem un augment significatiu del nombre d’actes de consultes generalistes que evidencia l’entrada en vigor de la figura del metge referent. La qüestió és que el fet d’anar al seu metge referent primer ha evitat el d’anar a consultar especialistes, ha implicat una disminució de les visites als especialistes i de les proves? Quina repercussió sobre el dèficit sanitari té aquesta posada en marxa d’aquesta via? Representa un augment de la qualitat de l’atenció sanitària? Un sistema que des del primer dia d’aplicació els professionals, usuaris i des de les institucions polítiques estem alertant que pot anar en detriment dels mateixos pacients, i minvar la qualitat del servei. Per aquest motiu, instem Govern a realitzar un estudi econòmic i una enquesta de satisfacció als usuaris i els professionals de la sanitat, per valorar, ajustar i rectificar el sistema. Rectificar és de savis i per això demanem atendre i escoltar les queixes dels principals afectats d’aquesta posada en marxa i adaptar el sistema de la via preferent a les peculiaritats del nostre país. D’altra banda, caldria ajustar també la implementació de la història clínica compartida, per evitar que suposi un greuge a la privacitat dels usuaris del nostre sistema sanitari. Una eina potent que reduirà el dèficit i ajuda a prevenir i promocionar la salut, ja que és essencial per evitar duplicitat de proves, però que necessita un grau de seguretat més alt sobre les dades íntimes dels pacients. Per aquest motiu, i tal com vaig fer al si del ple del Consell General el dia 16 de gener, proposo adoptar mesures com la implementació d’una targeta personal amb microxip o una aplicació mòbil, eines que han resultat tenir un ús satisfactori en diversos països del nostre entorn. Uns sistemes que permeten que el pacient sigui qui pugui autoritzar als metges als quals assisteix la consulta de les seves dades personals.