Famílies, drogues i trastorns de conducta

Totes les persones som éssers socials. Necessitem, al llarg de la nostra vida, rebre la influència, tant individual com col·lectiva, de la societat on vivim. La família és, sens dubte, la primera institució socialitzadora de la persona. És l’encarregada, a més, de desenvolupar els aprenentatges més bàsics perquè una persona pugui tenir les eines més bàsiques per integrar-se en la societat. Però dissortadament, a vegades, això no passa com voldríem o bé apareixen disfuncionalitats. L’associació que presideixo, Fills d’Andorra, renovada recentment amb noves persones al capdavant, té el focus en el suport a les famílies i als joves que, per diferents circumstàncies, necessiten d’atenció especialitzada. I ens centrem en el paper que pot desenvolupar la família, ja que aquesta pot afavorir les manifestacions positives de la conducta social. Sou importants. Sou part de la solució. Aquesta, serà clau per gestionar les diferents casuístiques, algunes d’insuportables, que puguin anar sorgint dins del nucli familiar. I no importa quin tipus de família siguis perquè et puguis trobar amb una situació com les que patim, dia a dia, mares i pares del país. A vegades, més sovint del que ens pensem i per diferents circumstàncies, cal acompanyar-les en aquest procés. Emocionalment, psicològicament i socialment. I nosaltres hem engegat una etapa on atenem amb personal especialitzat totes les demandes que ens arriben. A totes les que ens feu confiança, gràcies. A les que llegiu aquest article, animeu-vos a donar un pas endavant. Hem de perdre la vergonya. No és cap vergonya. Són els nostres fills i filles. Fer un pas endavant és clau per la prompta recuperació, tot i que a vegades sigui una carrera d’obstacles, i cal seguir treballant i lluitant per totes les persones que més ho necessitin. Un familiar, un amic, un fill... Hem de ser part, tots junts, de la solució que necessita una part important de la nostra societat. Hem de donar un cop a la taula i afrontar el que vingui de cara. No esteu sols ni soles. I és que ningú neix ensenyat. Però una mare o un pare per un fill o filla està disposat a tot. I suposo que com jo, que haig de viure lluny del meu fill, moltes mares m'entendreu que pels nostres fills arribaríem fins al final del món i més enllà. Tot i que impliqui més d’un sacrifici. Però junts/es som més forts/es!