La fi de la televisió

La gent jove no mira la televisió, quasi sempre es connecta amb l’ordinador personal i altres estris d’aquest tipus a la xarxa, i si de casualitat mira la pantalla convencional, mai perd el temps amb les cadenes públiques o privades, sinó que directament es distreu amb les moltes plataformes i possibilitats diferents que ara té al seu abast. Fa servir la televisió com si fos un ordi­nador. Quina n’és la raó principal? Segurament una altra manera d’enfocar la realitat i la vida, en què almenys no permets que et bombardegin amb publicitat. Ells han tingut la sort de néixer en un món on la tecnologia està molt més avançada i s’han lliurat de les monoteles, de cadenes úniques controlades per estats i administracions, i sobretot de la repetició constant i obsessiva de la publicitat. És quasi segur que la televisió tal com la coneixem avui en dia desapareixerà en menys de deu anys i sembla evident que les grans responsables hauran estat les campanyes publicitàries i l’obscur món que les condiciona. En l’actualitat les televisions en obert no es poden aguantar i aquesta bogeria arriba fins i tot a algunes plataformes de pagament, com es el cas de Movistar +, que tenen la barra de col·locar-te sense cap tipus de complexos tones i tones de publicitat. Jo pago uns diners al mes per veure alguns esports i sèries, però em molesta que m’obliguin a veure, poc abans de començar un partit, anuncis d’apostes o de cotxes esportius. Recorden com va néixer l’antic Canal+? Un dels seus grans atractius era precisament l’absència de publicitat. Al final a poc a poc l’han anat incorporant i a la llarga penso que els passarà factura. Plataformes con Netflix, HBO i d’altres no et fan passar per aquest suplici. També és veritat que si deixem enrere el món televisiu, ara el bombardeig arriba sobretot per la web. Entres a Google i te la col·loquen per tot arreu. Imagino que també algun dia apareixeran cercadors lliures de publicitat (m’estranya que Google no prevegi aquesta opció de pagament). El món de la publicitat paga un dineral per obtenir les nostres dades, per saber quines són les nostres aficions i les coses que millor ens poden vendre. Al final, ja quasi ni ens adonem de com ens afecta: els productes que veiem de manera indirecta són els que acabem comprant i a l’hora d’escollir una marca estem condicionats de manera inconscient. No hi ha gaires opcions per escapar. Renunciar a la televisió convencional és un primer pas en el camí.