Dietrich, una dona de futur

Poca cosa podrem sumar a les aportacions discursives, crítiques i reivindicatives que s’han fet al voltant del Dia Internacional de la Dona. A Andorra, més que mai, gràcies a la repercussió mediàtica, i la capacitat commovedora dels mitjans, només cal pensar en l’estrès creat per l’amenaça vírica. Hi ha moltes vies d’expressió per fer la reivindicació de gènere, una va ser l’actuació de la cantant alemanya Ute Lemper, dissabte passat, 7 de març, en el marc de la temporada de l’Auditori Nacional. Un espectacle pensat, creat, dirigit i interpretat per una dona amb l’objectiu de retre homenatge a una altra dona, Marlene Dietrich. Progressista, compromesa, valenta i honesta, per sobre dels encasellaments de gènere, una dona de futur, va concloure Ute. L’espectacle, d’una qualitat escènica i musical màxima, va esdevenir un al·legat a la pau i al feminisme, en el sentit més ampli de la paraula. La mirada de gènere en l’art també passa per revisar la figura d’aquelles dones que la història encara no ha fet justícia ni reconegut la seva aportació, i les ha relegat a la bohèmia i la faràndula, en la superficialitat d’una simple icona. Dones artistes que han estat capaces d’obrir camí i aportar llum des de l’art i la seva capacitat transformadora. Merci, Marlene. Danke, Ute!