Tot serà diferent

Som a casa, aïllats, separats, obligats i disposats a passar uns dies sense sortir. És el que aconsellen les autoritats sanitàries i el que demana el Govern, i ho hem de fer per la salut de tothom.

Som a casa i ja des del primer moment canvia la perspectiva de l’entorn, de la pròpia vida. No han passat ni unes quantes hores i ens adonem del valor de moltes coses que, abans de la crisi del coronavirus, de tan segures que les teníem no els donàvem la importància que mereixen, o potser sí, però no amb la intensitat que ara ens arriben.

La família i el amics de sobte sorgeixen, exploten com un guèiser. Ens unim enfront d’una adversitat, d’un virus i, llavors, el cor batega amb més força, les ganes de viure són immenses. Al principi, quan va començar la crisi va sorgir la por, la por amb majúscules, com un diable, un dimoni... però amb el transcurs del temps i quan arriba l’aïllament la por comença a desaparèixer, o com a mínim sabem com combatre-la des de la força i el convenciment.

No pots anar a esquiar o a caminar; no pots sortir fins al parc o veure’t amb un amic.

No és que abans no estiméssim ni gaudíssim dels amics, del lleure, de l’esport, d’aquelles sortides que formen part de la quotidianitat i que, ara, de sobte, ja no són a tocar d’una mà. No, abans les vivíem igual; però ara reprenen una vella, quasi oblidada, intensitat.

Des de l’aïllament reflexiones, et trobes a tu mateix, i al mateix temps trobes a faltar la gent. Des de l’aïllament creixen els llaços i la solidaritat.

Des de l’aïllament dona gust parlar amb la gent. Et fa il·lusió sentir a l’altra banda del fil una amiga, una altra persona; et fa il·lusió poder veure-la i sentir-la en videoconferència.

En circumstàncies normals ens separem per culpa de mòbils i ordinadors. Ara, per uns dies, aquestes eines en lloc de separar, uneixen. No importa el lloc on ets, el viatge de torn, la selfie que et fas, sinó poder estar en contacte amb la gent.

Diumenge a la nit des del balcó de la casa de Barcelona donava gust escoltar l’aplaudiment solidari per tota la gent de la sanitat, per aquells que en plena crisi exposen la seva vida cada dia.

Sí, el maleït Covid-19 ens farà mal; tant de bo puguem parar-lo aviat i trobem resposta al seu efecte devastador. Tots hi hem de posar de la nostra part. Però també és un moment únic per adonar-nos del valor de la solidaritat, d’entendre el patiment i el sacrifici, de valorar el que tenim; sobretot d’aprendre que formem part d’un grup, d’una col·lectivitat que engloba tot el planeta.