Ni naps ni cols

Jo que tinc algunes aficions, i una d’elles és la de la cuina, sé ben bé què és un nap i una col. Parlant la gent s’entén, i vull felicitar el meu amic Jordi Cinca per la claredat del seu article: crec que, fins avui, ningú havia tingut aquesta valentia a l’hora de parlar de l’FMI. Celebro també que no vegi malament que des del PS ens agradés formar part del Banc de Desenvolupament Europeu. Bona part dels avantatges que això pot suposar per a un país petit com el nostre ja els ha citat el Jordi al seu article, però voldria afegir-ne uns quants més. Jo diria que a Andorra no hem tingut problemes de finançament, però com bé apunta el Jordi, saber si sempre el preu ha estat o és escaient són figues d’un altre paner (per continuar amb símils hortícoles). També penso que és, o podria ser molt diferent, pagar interessos bancaris o bé participar dels rèdits que puguin generar els interessos. Per si no s’ha entès bé: uns quants –molts– sempre hem pagat interessos i unes quantes famílies –molt poques– sempre n’han cobrat. Un altre dels avantatges que té ser membre del Banc de Desenvolupament Europeu és l’assessorament, ja que des del banc es destina tota una estructura d’especialistes experts en situacions similars que es produeixen arreu d’Europa. I que jo sàpiga, els problemes que tenen els altres països i pobles europeus són ben similars als nostres. Creieu-me: no som cap rara avis. Com que no som estranys, no volem endeutar-nos pas més per poder tenir millors condicions. El que queda clar és la mancança que tenim, molt i molt important, en alguns camps. Quan qui governi ho decideixi, de ben segur haurem de començar a afrontar-ho, i això requereix finançament. Tant s’hi val que quan toqui endeutar-se tinguem les millors condicions possibles i sobretot la possibilitat d’escollir lliurement; seria bo recordar com en el seu moment es va blindar, i no exagero, el mercat financer (com d’altres). Amb la llei que regula el sector no s’ha permès que cap altra entitat bancària tregui el nas per participar-hi. Si bé és cert que han tingut un intrús, però ha estat arran del desgraciat assumpte BPA: penso que se’ls ha colat amb males maneres, i si no, ja veurem com acaba. En tot cas, nosaltres estem fermament convençuts que ser membre d’un banc com el Banc de Desenvolupament Europeu és una excel·lent oportunitat per a Andorra i que si realment el nostre Govern vol fer, entre altres coses només per citar-ne una, habitatge social, és molt millor finançar-te (o bé autofinançar-te) que haver de recórrer al sector privat, que de ben segur no tindrà les mateixes pretensions financeres. Però tornem al títol: naps són naps i cols són cols: cap de nosaltres pensa que una cosa està en disputa amb l’altra. Així com podríem donar i repetir arguments (i per què no, contraarguments) del que seria ingressar al Banc de Desenvolupament Europeu), jo fins fa dos dies poques coses sabia sobre el que volia o podia representar per a Andorra l’ingrés a l’FMI, i així com jo, la major part dels andorrans. Per això precisament agraïa a Jordi Cinca la seva sinceritat, ja que ens diu que entre algunes coses (poques), l’FMI supervisa i vetlla per una correcta governança de les finances públiques. Bé. Intueixo també, tot i que no ho diu del tot clar, que les empreses de qualificació del ràting ho aprecien. És una qüestió molt important per als clients i per a les entitats de la plaça financera, ens diu. Molt bé. Però també diu, en honor a la veritat, que per al mateix país també és important. I per què? Siguem seriosos: si parlem d’escudella sí que la podem fer amb naps i cols: amb les dues coses la barreja surt molt bona. Però si parlem de bancs, a mi personalment, només m’interessa associar-me al Banc de Desenvolupament Europeu, i penso que a Andorra també li convé, i molt. Govern, de vosaltres depèn el que es faci. Si governéssim nosaltres ja tindríem la negociació amb el Banc de Desenvolupament Europeu força enllestida.