Covid-19. Virus econòmic: mesures suficients?

El Govern d’Andorra ha aprovat un paquet de mesures per fer front a la crisi de la Covid-19 que són un primer pas prudent en la direcció correcta. No obstant això, en tractar-se d’una situació totalment nova, i pel fet que cada dia es disposa de més informació per valorar l’impacte de la pandèmia sobre l’activitat econòmica d’Andorra, segurament el Govern haurà d’aprovar un segon paquet de mesures que podrien ser similars a les adoptades als països del nostre entorn amb l’objectiu de protegir la viabilitat de les empreses, assegurar els llocs de treball i protegir a les famílies més desafavorides per la crisi, ja que els podria afectar de forma més significativa.

Si fem un símil amb el que estan fent els països del nostre entorn, França ha aprovat un paquet de mesures amb el mateix objectiu valorades en 300.000 milions d’euros, que representa un 12% del seu PIB, Espanya un paquet de 200.000 milions, que representa un 16% del seu PIB, i estem a l’espera del que van fent altres països europeus. Properament podrem comprovar que les mesures preses pels nostres governants poden ser les primeres d’un paquet econòmic que vagi incrementant-se durant els propers dies, amb l’objectiu de dotar de liquiditat el sistema econòmic i empresarial andorrà, fet imprescindible per generar confiança entre els empresaris i els seus treballadors.

Si ens haguéssim de comparar amb els nostres estats veïns, i Andorra es disposés a aprovar un paquet de mesures tan keynesianes com estan fent els socis de la UE, i amb un pes del seu PIB d’aproximadament un 10% del PIB, aquest paquet hauria de ser d’uns 250 milions d’euros (aproximadament), sempre destinat a proporcionar liquiditat al sistema, dotar de confiança les empreses del país, protegir els treballadors i famílies més desafavorides, i amb l’objectiu de que les empreses andorranes no paguin una factura massa elevada per la seva falta d’activitat durant els propers mesos.

El deute de l’Estat andorrà està situat prop del 40% del PIB, mentre que el d’Espanya i França està per sobre del 100% del seu PIB. Tot i que en condicions normals no és bo l’endeutament dels estats, aquesta crisi és una situació excepcional i sobrevinguda, i si el Govern d’Andorra considerés oportú endeutar-se amb entitats bancàries o demanant ajuda als països del nostre entorn amb la col·laboració dels Coprínceps, crec que tenim recorregut a l’alça, i 250 milions representaria passar del 40% al 50% d’endeutament sobre el PIB. No són xifres desorbitades per la situació en què ens trobem i de ben segur que els andorrans, tenint en compte la corresponsabilitat que comentava el cap de Govern en el seu discurs, ens faríem càrrec de la factura que haurem de pagar durant els propers anys. Tanmateix, penso que ara és prioritari ajudar tant els empresaris, autònoms, treballadors, com famílies necessitades i potser s’haurà d’endegar i reflexionar en un altre paquet d’estímuls per a tots aquests actors.

Hi ha companys de professió que em comenten que sempre com a últim recurs ens queda el fons de reserva de jubilació de la CASS, amb 1.300 milions d’euros, jo soc partidari de no utilitzar ni un euro de les nostres pensions futures, que hauria de ser utilitzat com a recurs d’última instància, i posteriorment reposat per tots els ciutadans.

Amb la crisi actual tenim opcions financeres, tot i que a ningú li agrada endeutar-se, ni utilitzar els seus estalvis, però la situació actual és de màxima preocupació, els països del nostre entorn han declarat l’estat d’alarma, com a conseqüència hem d’actuar com a tals amb la màxima agilitat i donant la màxima tranquil·litat a tots els estaments civils i econòmics del país. Després haurem d’analitzar per què no formem part de l’FMI o per què no tenim un acord amb la UE que ens doni flexibilitat davant el Banc Central Europeu, però ara no és el moment de parlar-ne, i per a totes aquelles veus crítiques ara és el moment de reflexionar sobre l’Andorra de futur.

Virtus Unita Fortior.