La resposta del 'Con Man' no és suficient en aquests temps de coronavirus

Un estafador en anglès és un Con Man, l’abreviació de Confidence Man, és a dir, un home de confiança. Un estafador desprèn tant entusiasme per una empresa econòmica que et fa sentir afortunat quan et demana que inverteixis en ell, com va passar aquí amb l’afer Ponzi dels taps de vidre. Normalment les persones que hi inverteixen ho perden tot. Moltes persones pensen que el Con Man més notori dels darrers anys va ser Madoff, però si mirem de prop el nombre de projectes fallits i restem les mentides, Donald Trump, president dels Estats Units, és el més gran estafador contemporani.

Als anys vuitanta i noranta, Trump va crear desenes de marques que van perdre diners gairebé des del principi –com Trump Casinos, Trump Air, Trump Steaks o el Trump Taj Mahal– o pitjor, eren fraus, com la Universitat Trump, inaugurada el 2005 i donada de baixa el 2010 després que centenars de persones demandessin Trump per publicitat enganyosa i extorsions. Trump es va veure obligat a pagar almenys 25 milions als estudiants de la Universitat Trump el 2016 per arribar a un acord. La ironia és que tot i que Trump sigui un geni del màrqueting i hagi aconseguit vendre el seu nom com a marca predilecta –Trump Towers– arreu del món, les torres que li pertanyen es poden comptar amb una mà.

És sorprenent com un home que ha amollat una carpeta d’almenys sis fallides corporatives a la dècada del 1990 ha sigut capaç de convèncer la gent que és l’encarnació de l’èxit després d’haver fracassat tantes vegades en el negoci i d’haver deixat centenars d’inversors arruïnats. NB –És interessant assenyalar que es nega a publicar les declaracions d’impostos per demostrar que el seu patrimoni net, segons ell, està rondant les desenes de milers de milions de dòlars. Però molts experts creuen que, si bé és considerable, el patrimoni net de Trump és molt inferior i només seria una fracció d’aquesta suma.

Trump, per al seu crèdit, va reconèixer ben aviat la importància dels mitjans. Protagonitzant un home de negocis amb èxit al programa The Apprentice es va convertir en una marca de renom i va convèncer prou americans que algú capaç de construir aquest imperi havia de ser bo per al país. La resta és història i ara el món sencer està a mercè del Con Man de la Casa Blanca.

Tal com hem vist aquesta setmana a través de la nova epidèmia de coronavirus, Donald Trump ha trobat per fi un problema que no es pot resoldre amb les seves habituals eines polítiques: ofuscació, negació, desviament de culpes i desinformació. NB –Trump va dir més de 15.000 mentides des de la seva delegació de fa mil dies, segons Fact Checker, una agència independent dels Estats Units. Això equival a més de 15 mentides de mitjana diàries.

Però les mentides són inacceptables a l’hora d’afrontar una pandèmia mundial. Trump ha buscat constantment rebaixar el risc per a la salut pública de la pandèmia en expansió, mentre que la seva administració ha trigat a respondre a la crisi. Avui, els Estats Units tenen més de 5.000 casos confirmats de Covid-19 i més de 100 morts, segons el rastrejador de John Hopkins. Els funcionaris de salut pública, incloent-hi els de la seva administració, estimen ara que milions de persones podrien estar infectades amb Covid-19. Sembla que els Estats Units seran el problema més gran en l’esforç que està fent al món per combatre el virus com més aviat millor, ja que els restaurants, els bars i els concerts encara se celebren a la majoria dels estats nord-americans.

Potser el més alarmant ha estat l’instint de Trump de contradir categòricament els fets i les declaracions dels millors experts del govern en malalties infeccioses. El 28 de febrer, Trump va declarar que el coronavirus “desapareixerà” com un “miracle”. A final de febrer, va especular que el clima càlid mataria el virus i acabaria amb la propagació. Cap d’aquestes declaracions està recolzada per la ciència. El 7 de març, Trump va dir que qualsevol persona que volgués fer-se una prova per a Covid-19 podria obtenir-ne una. Tot fals. Malauradament, segons els viròlegs, la millor manera de prevenir un brot de virus altament contagiós com el coronavirus és mitjançant proves agressives. Saber qui està infectat i quan es va infectar permet que les mesures tradicionals com les quarantenes funcionin de manera més eficaç. Si la gent no sap que en té, no es podran prendre les mesures per evitar la transmissió.

En la recent restricció comercial amb Europa, juntament amb la prohibició de viatges, la Casa Blanca va haver d’aclarir més tard molts dels punts de Trump. Potser encara més inquietant va ser l’afirmació que “les companyies d’assegurances principals cobriran gratuïtament el tractament per a Covid-19”, quan en realitat només havien acordat fer proves de coronavirus.

El 25 de febrer, Trump va prometre que aviat estaria disponible una vacuna. “Ara que ho tenen, ho han estudiat, en saben molt, de fet, estem molt a prop d’una vacuna.” El doctor Fauci, l’expert al qual el govern recorre pel virus, estima que caldria almenys un any o un any i mig abans que la vacuna estigués a disposició de la població. Així que cal mentalitzar-nos que ens queden molts mesos d’incertesa i que necessitarem paciència, ja que patirem les conseqüències de l’il·luminat de color carabassa de la Casa Blanca, que encara ens menteix o ens enganya.

Ho estem fent millor a Europa? Semblaria que sí, però el que és flagrant és que no hi ha cap estratègia comuna, en un moment en què tot sembla essencial. Perquè de fet, el coronavirus està creant tals tensions econòmiques entre països que ens estem jugant el futur de la Unió Europea. França va celebrar eleccions fa dos dies, mentre que Itàlia, Espanya i Andorra ja estan aïllats. Mentrestant, Boris Johnson ha permès que es mantinguin encara bars, restaurants i concerts públics, demostrant potser que la forma alternativa a la qual es fa a Europa continental sempre ha de ser millor. El que més temen els epidemiòlegs és que el sistema sanitari es vegi aclaparat per una sobtada explosió de malalties que requereixin que hi hagi més persones hospitalitzades del que pot suportar. En aquest escenari, moriria la gent més gran del Regne Unit perquè no hi hauria prou llits ni ventiladors per mantenir-la amb vida.

Com de millor ho fem a Andorra? La gran majoria està sent responsable. Finalment, des de dimarts també s’ha aturat la construcció, els interessos econòmics queden en un segon pla per al bé de la majoria i impedeixen que el nostre únic hospital se saturi encara més.

Només pot haver-hi una solució a llarg termini per a tots si tothom fa sacrificis alhora i ens hi donem amb més cos i ànima. Són temps difícils, potser a diferència del que hem vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Cal estar a l’altura de les circumstàncies. Quedeu-vos a casa gairebé tot el dia, retrobeu la màgia de llegir un bon llibre amb els fills i fins i tot poseu-vos en contacte amb el veí d’edat avançada per ajudar-lo si ho necessita. En un to més lleuger, tots hauríem de deixar d’acumular paper higiènic i si hi penseu, sortiu al balcó a les vuit cada nit per mostrar el vostre suport als metges, a tot el personal sanitari amb una devoció excepcional –que desgraciadament representa per cert un percentatge elevat de les persones afectades per la malaltia–, als bombers i als policies que mostren l’exemple en aquests moments decisius.