La tribuna
El coronavirus i el salvavides 'online'
Per als que treballem en l’‘e-learning’ des dels seus inicis, la idea que l’educació en línia és per als que no poden assistir a la classe presencial és gairebé un estigma
Per a molts dels que treballem en l’e-learning des dels seus inicis o gairebé, la idea que l’educació en línia és per als que no poden assistir a la classe presencial és gairebé un estigma. La funció substitutiva, sens dubte molt útil, situava l’educació en línia en un escalafó inferior respecte a la veritable educació: la presencial. Encara avui dia se sol confondre l’educació en línia amb una metodologia. Online no significa més que un canal o un entorn, com ho és una aula, i hi ha milers de metodologies aplicables en els dos entorns.
Com vaig apuntar en un article a La Vanguardia titulat: L’educació online no val per a res, l’educació en línia té valor en si mateixa, dota l’estudiant de noves competències, principalment totes aquelles que afecten la feina remota. Milions de treballadors en multinacionals (i empreses petites que venen producte internacionalment) treballen cada dia amb persones que estan a milers de quilòmetres de distància. L’educació en línia pot ser individual o col·laborativa, i la col·laboració té un abast planetari, trencant tota barrera física de l’aula.
No obstant això, la pandèmia global que estem vivint ens torna a aquesta funció substitutiva original de l’educació a distància, la d’aquells que estaven malalts, a la presó, o que simplement no podien desplaçar-se a un centre educatiu presencial. Les universitats, col·legis o centres d’idiomes estan adoptant mesures d’urgència per oferir alternatives en línia als seus estudis presencials, de la mateixa manera que les empreses s’aboquen al teletreball. Però també aquesta situació és un clar exemple del valor intrínsec que té la formació en línia. Dubta algú que les persones que han estudiat en línia tenen avantatge davant aquesta nova situació?
He de dir que aquestes mesures d’urgència són possibles, encara que no fàcils. Els centres educatius presencials difícilment tenen una infraestructura i un personal de TI preparat per assumir una massiva formació en línia. I molts, si no la majoria de professors, estan molt allunyats de dominar les tècniques per treballar de manera no presencial.
Les universitats en línia (i les presencials que han fet els passos seriosos en les seves propostes en línia) fa dècades que es perfeccionen, formant professors, tècnics i alumnes, desenvolupant noves metodologies docents que impliquen en molts casos un aprenentatge millor que en l’ensenyament presencial tradicional. Simuladors, pel·lícules, aprenentatge per rols, escenaris o projectes formen part de l’oferta existent.
Evidentment això no es pot aconseguir en una setmana. Però sí que és possible, com a mesura d’urgència, contractar o instal·lar una plataforma d’aprenentatge en un dia, contractar un sistema de comunicació síncrona amb compartició de pissarra, documents i videoconferència. Sí que és possible fer una formació exprés als professors (o assistents si cal) per traslladar el que es faria a la classe presencial a una plataforma. Gairebé tots els centres estan fent aquest procés.
El coronavirus ens va relegant progressivament a casa nostra. No sabem quant durarà, però sí que sabem que no serà l’última pandèmia global (no s’espera la fi del món en breu –espero–). Això provocarà canvis socials. Potser ens rentem més les mans, potser apreciem més aquestes abraçades que ara no ens podem donar, potser ens anem abans a casa davant de noves pandèmies. I els centres educatius presencials prepararan les seves alternatives en línia per abordar noves alarmes i suspensions de presència. Quan aquesta pandèmia estigui més controlada, els centres hauran de planificar amb el temps necessari i no amb la urgència actual, la seva alternativa a la presencialitat. Potser fins i tot les autoritats governamentals obliguen els centres a disposar d’aquesta alternativa, de la mateixa manera que estan obligats a complir normes de seguretat. I els centres, sens dubte, aprofitaran aquest nou coneixement per oferir programes directament en línia.
Mentrestant, l’educació en línia seguirà el seu camí de perfeccionament, millorarà el seguiment assistit detallat dels estudiants (cosa en la qual l’ensenyament únicament presencial no podrà competir), crearà nous continguts i mètodes que siguin motivadors i efectius en l’aprenentatge, i es generalitzarà com un canal on aprendre, bé de manera similar, o bé de manera completament diferent. I Andorra, amb l’obertura de noves universitats online s’alinea amb aquesta tendència global imparable.
*Lluís Vicent Safont, Acadèmic Corresponent per Andorra de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i Canceller de la Universitat Europea