Queda't a casa

Una setmana d’aïllament. Tinc la sort de gaudir d’una terrassa a casa, hi surto al matí o a la tarda i camino d’una banda a l’altra, sols uns quants passos, però suficient per respirar una mica d’aire lliure. És qüestió de fer uns quants quilòmetres al dia, caminar, a la terrassa o dins de casa, però m’obligo a fer-ho, a mantenir certa activitat que complemento amb uns quants exercicis poc després de llevar-me. L’estona que soc a la terrassa observo el carrer. Es pot dir que la majoria de gent fa cas de les recomanacions, però sempre hi ha quatre rucs que se salten les normes. A veure; no t’han dit que si has d’anar a algun lloc hi vagis sol?, doncs què carall fas passejant amb la dona i el nen com si la cosa no anés amb tu? Et penses que ets un ésser especial? Que ets jove i no et passarà res? Et deixen sortir a passejar el gos; molt bé. Entenc la mesura, però et diuen que hi vagis sol i que no et repengis amb la mascota. Jo també tinc ganes de sortir, però no aprofito qualsevol circumstància per passar-me de llest. Més amunt del carrer hi ha l’entrada d’un supermercat. La gent fa cua a consciència; manté la distància. Surto a comprar menjar per a la família. Abans truco a un petit comerç i després passo a recollir els aliments. Truco abans i recullo. A la botiga hi ha un jove que crida com un boig explicant no sé quina història que ell té la solució al problema amb dissolvents. Està emprenyat per alguna causa que no ve al cas i no pensa que els seus crits, intentant-se fer el graciós, no fan gràcia a ningú. Les noies que serveixen se’l miren amb certa angúnia. Santa paciència. Recullo la bossa, pago amb targeta i torno a casa. Em creuo amb dues o tres parelles de gent, gent gran, gent jove que no necessita cap tipus d’ajuda i que se salta a la torera la norma més elemental: anar sol i respectar la distància. Som llatins i tenim la sang calenta. No ens agrada obeir. En circumstàncies normals quasi tothom aplica aquella màxima de feta la llei, feta la trampa. Quan la vida segueix el seu ritme normal es pot entendre i disculpar, si no fas mal a ningú. En circumstàncies excepcionals no hi ha excepcions que valguin. No pots agafar el cotxe per anar a caminar a la muntanya; no pots sortir perquè tens ganes de fer esport. Tots voldríem anar a caminar o sortir a fer una mica d’esport. Però si et diuen que et quedis a casa, queda’t a casa. Per la senzilla raó que la millor manera d’evitar la propagació del virus és, cal repetir-ho, quedar-se a casa, perquè encara que sigui per uns dies, unes setmanes o uns mesos, no hi ha cap diferència entre nosaltres i hem de ser solidaris. Més clar, l’aigua.