No t'oblidem

Carta oberta per a tots aquells que van conèixer i estimar l’Assumpta Velo

La mort d’un ésser estimat no és com tancar un llibre avorrit i no tornar-lo a obrir mai més.No és passar pàgina i prou. Per als que quedem, la mort d’una persona estimada és com una ferida que amb el temps ja no sagna, ens queda, però, la cicatriu ben gravada en el més profund del cor.

Estimada Assumpta,

Aquell 27 de març, d’ara ja fa tres anys, el cel plorava aigua, anticipadora de les llàgrimes que vessaríem tots plegats en saber que havies marxat per no tornar.

El temps, tan curt o tan llarg, segons com te’l miris, com un rellotge de sorra que no s’atura mai, però si el fixes un moment sense fer res pot semblar etern i en canvi molt curt si tens pressa o estàs entretingut.

Aquests tres anys han passat sense poder retenir cap granet de sorra. No me’n sé fer a la idea, penso que mai me’n sabré avenir.

Eres massa jove, massa coses encara per fer i desfer, camins per trepitjar i recórrer, alegries i decepcions per viure.

Tanmateix sé del cert que no deixarem mai de recordar-te, no passarem pàgina com si res.

Tancarem els ulls i viuràs cada moment que recordem les teves fantàstiques explosions de riure que no sé per què em feien tan contenta, les teves abraçades sinceres que em feien sentir tan bé i la teva tossuderia tan sana que em feia somriure.

Tots tenim alguna persona per recordar, per no deixar oblidada al fons de la memòria, aturem un moment el ritme frenètic de les nostres vides i amb serenor i tranquil·litat, rememorem els instants feliços que vam viure plegats.

Fem que tingui sentit cada granet que s’escola pel rellotge de sorra.

Us demano avui, a tots aquells i aquelles que vau conèixer l’Assumpta, d’aturar-vos un momentet per recordar-la i tenir-la ben present a la nostra ment i al nostre cor.

És el nostre petit homenatge, Assumpta, t’estimem!