La Covid-19, drets fonamentals i llibertats individuals

Govern ha anunciat que en unes setmanes tota la població d’Andorra se sotmetrà a un test ràpid d’anticossos per detectar el nivell de contagi de la Covid-19 i determinar quines mesures de restricció es poden aixecar i anar així normalitzant l’activitat econòmica. S’entén que per arribar a la fase d’obertura d’activitats socials i econòmiques és necessari disposar d’una base de dades que serà l’estudi epidemiològic. El Govern està estudiant també que, a través d’una aplicació, es pugui fer el seguiment de qualsevol persona per evitar una major propagació del virus.

No poso en dubte la necessitat de realitzar aquestes accions però em genera molts dubtes des del punt de vista del respecte dels drets fonamentals de les persones i de la seva restricció. Estem davant de dos drets constitucionals equivalents que es confronten: la salut pública, el bé comú, i els drets fonamentals i les llibertats individuals.

Com a ciutadania estem disposats a “renunciar temporalment” a un seguit de drets i llibertats per lluitar contra el terrorisme i ara contra una pandèmia i les seves devastadores conseqüències, però hem de ser conscients i coneixedors que sense una empara jurídica específica no es poden ni s’han de portar a terme determinades accions.

Fins al dia d’avui, s’han realitzat un seguit d’accions reduint les nostres llibertats: no sortim de casa, no treballem (excepte des de casa) i no ens trobem. La privadesa, però, encara no havia aparegut a la llista de béns sacrificats.

La Llei qualificada de protecció de dades, del 2003, prohibeix el tractament de dades sensibles relatives a la salut però preveu excepcions, “quan el tractament o la comunicació siguin necessaris per a la realització d’estudis epidemiològics o per a la prevenció i tractament d’epidèmies”. Les lleis de salut indiquen que el consentiment de la persona, la intimitat i reserva de les dades de salut són valors que es poden veure limitats quan hi ha risc per a la salut d’altres persones, qüestió que es planteja en les epidèmies.

La idea que sembla prosperar és l’ús de dades digitals (telèfons mòbils), per fer el “traçat de contactes” per lluitar contra la pandèmia. Relacionat amb el “desconfinament gradual”, es proposa que serveixin perquè quan una persona sigui diagnosticada, se’n puguin controlar les dades de mobilitat i els seus contactes durant el període de contagi potencial. Els països del nostre entorn estan treballant en aplicacions en aquest sentit que sembla que seran implantades de forma voluntària (França, Alemanya, etcètera).

Necessitem respostes, tècniques i polítiques, sobre quin tractament de les dades es farà? Quines dades es recopilaran i com es gestionaran? Qui les gestionarà? Durant quant de temps? Com es difondran a través dels nostres dispositius mòbils? On s’emmagatzemaran? Com s’aplicaran els resultats dels seguiments?

La base tècnica ha de dissenyar el mètode però les mesures s’han de prendre lligades a paràmetres de necessitat, d’adequació, de precaució i de proporcionalitat a l’objecte a perseguir. I per aquest motiu, els nostres governants han de concretar el marc legal en el qual s’emparen aquestes propostes per garantir i mantenir els drets fonamentals intactes, ara i per a les generacions futures.