Resistiré

Darrerament, em fa l’efecte que molts de nosaltres ens passegem per casa entonant aquella mítica cançó del Dúo Dinámico titulada Resistiré..., no per una qüestió de nostàlgia, sinó més aviat com un crit de guerra que ens ajuda a portar millor aquesta situació de confinament tan necessària i de la qual, sense cap mena de dubte, sortirem enfortits i beneficiats. Però no podem eludir que es tracta d’una situació que genera diferents reaccions i efectes secundaris en la població. Diuen els experts que, en tota situació de crisi, el que més ens afecta és la incertesa: el com evolucionarà la pandèmia, quin impacte tindrà sobre la salut pública a curt, mitjà i llarg termini, els efectes econòmics i socials que patirem al nostre país, etc., i sobretot, com ens afectarà tot això a nosaltres mateixos i al nostre entorn més pròxim.

El que és cert és que totes les situacions d’emergència tenen la capacitat de treure el millor i el pitjor que té l’ésser humà.

Ara fa uns dies, també va començar a circular per les xarxes socials el tràiler d’una pel·lícula amb el títol de Contagio. Aquest film dirigit per Steven Soderbergh l’any 2011 sembla que es tractés d’una broma de mal gust, donades les similituds que conté amb la situació que estem vivint. Evidentment, no faltaran les teories profètiques d’aquells adeptes a Nostradamus o fins i tot dels Quatre Imperis de les profecies de Daniel.

Sigui com sigui, el que sí que hem de lamentar, però, és que una vegada més la realitat supera la ficció i que, enmig d’aquests temps convulsos en els quals ens toca viure una situació que mai no hauríem imaginat, i la qual marcarà un abans i un després, no només en les nostres vides, sinó també en la història de la humanitat. Haurem d’aprendre forçosament a ser resilients.

L’origen del vocable resiliència prové del llatí resilio i, segons la RAE, la resiliència és la “capacitat d’adaptació d’un ésser viu enfront d’un agent pertorbador o un estat o situació adversa”. Als seus orígens, el concepte de resiliència va ser emprat per l’enginyeria civil per descriure la capacitat d’un material de recobrar la seva forma original després d’haver estat sotmès a una pressió deformadora.

Vist el moment actual que ens toca viure, la resiliència es pot entendre com a una reserva de força emocional i de capacitats pràctiques, és a dir, una virtut que podem desenvolupar al llarg de la nostra vida. En conseqüència, no es tracta d’un concepte estàtic, sinó que és un procés que dura tota la vida; d’aquí que es descrigui la resiliència com a “una capacitat de reserva que tothom necessita” (Werner, E.).

La resiliència ens permetrà estar preparats davant d’aquesta crisi sanitària i també de les dificultats futures, activant el potencial per al canvi i l’evolució personal, essent un factor fonamental en qualsevol aspecte de la nostra vida privada, a nivell professional, relacional, familiar, econòmic, etc.

Ser resilient no significa trobar-se lliure de preocupacions, d’estrès, de pressió, de conflictes o adversitats, ans al contrari. Significa ser capaç de fer front als problemes que van sorgint al llarg del temps, amb èxit, i sortir enfortits de l’experiència viscuda, perquè, al cap i a la fi, el realment important i vital per al desenvolupament personal és la manera en què la mateixa persona afronta les adversitats.

Tenim por, ho sé, però hem d’aconseguir que aquesta por no sigui desmesurada, hem d’escoltar i seguir les pautes que ens donen les autoritats competents, confiar... perquè tots junts podem si mantenim una bona conducta enfront d’aquesta pandèmia. Intentem viure la situació de confinament no com una privació de la nostra llibertat, sinó més aviat com a una oportunitat per fer allò que normalment no podem fer per manca de temps: llegir, escoltar música, promoure el diàleg i gaudir de la companyia de la nostra família, de la nostra mascota, cuinar, etc. Només d’aquesta manera ens protegirem a nosaltres i també protegiremels altres.