Sense el seu batec

Aquests dies, tot i que no formo part de gaires grups de WhatsApp, afortunadament els puc comptar amb els dit d’una mà, d’altra manera em tornaria boig, m’arriben molts vídeos dels anys seixanta, setanta i vuitanta... com si tot el que hem viscut es concentrés en els anys del passat i ara estiguéssim obligats a recordar-los.

En el fons, tindré moltes raons, em fa una mica de ràbia viure del record. Sense desmerèixer tot allò bo i fantàstic que vaig viure i que en cas de la música puc escoltar qualsevol tarda si em ve de gust fent una llista tot barrejant-la amb temes d’actualitat, prefereixo viure del present, de Coldplay, de Dua Lipa, o sortint a l’exterior, de l’auró canadenc que comença a mostrar les seves fulles al balcó de casa.

Sí que m’afecten notícies com la mort del cantautor Luis Eduardo Aute, tot un referent per a la meva generació, amb cançons que formen part de la meva ànima i que no necessito escoltar per saber tot el que van representar. Sobretot les seves cançons intimistes, que parlaven de la complexitat de les relacions de parella, dels seus racons de tendresa, de les passions desfermades i del cansaments. Al alba pot ser la seva cançó més coneguda, era no sols una cançó de protesta i enorme tristesa contra els afusellaments del règim del general Franco, sinó també una cançó d’amor immensa que s’enfilava per damunt de la terrible realitat política i et permetia somniar en la fi de la dictadura i en un futur millor. Aquell futur que es va anar obrint i que ara conforma la nostra realitat.

Però hi havia moltes més cançons. Cançons intimistes que et tocaven la fibra i que aconseguien fer-te sentir viu, molt viu. No vivim de records; més aviat els records viuen dins nostre; d’alguna manera quan eren vius ens impulsaven, ens creaven i ens han permès arribar fins aquí. No, no són els records, sinó el seu impuls inicial, allò que m’emocionava i em segueix emocionant. Luis Eduardo Aute ens ha deixat als 76 anys. Descansa en pau. Dins nostre vibraran eternament algunes de les teves cançons. Sin tu latido: “Hay algunos que dicen que todos los caminos conducen a Roma y es verdad porque el mío me lleva cada noche al hueco que te nombra, y le hablo y le suelto una sonrisa, una blasfemia y dos derrotas; luego apago tus ojos y duermo con tu nombre besando mi boca. Ay, amor mío, qué terriblemente absurdo es estar vivo sin el alma de tu cuerpo, sin tu latido.”