Recuperació econòmica, quan i com?

Els economistes ja tornen a jugar a l’abecedari i debaten si la recuperació, quan finalment arribi, serà en V, en U, en W o en L (els estalvio altres propostes, que n’hi ha que són molt creatius). Almenys creiem que podem comptar que aquest segon trimestre deixarem enrere la pitjor part. Molt probablement, el confinament s’anirà relaxant. Els governs necessiten reobrir com més aviat millor l’activitat econòmica. Per descomptat, qualsevol consideració és secundària a la protecció de la salut dels ciutadans. Però el tancament total de l’economia comporta enormes costos socials i econòmics i s’hauran de buscar alternatives (que hi són, si es poden preparar amb temps) al confinament total. Un aspecte essencial per poder normalitzar l’activitat econòmica és que es redueixi el col·lapse hospitalari (que a Andorra, de moment, hem tingut la fortuna d’evitar). Serà el cas. Les mesures adoptades redueixen el contagi mentre s’afegeix capacitat hospitalària a cuitacorrents, i molta d’aquesta capacitat extra es mantindrà. L’alternativa al confinament sembla clara: combinar tests massius a la població amb tecnologia (geolocalització de tots els ciutadans via app). Andorra obrirà camí, però ho anirem veient en tots els països. Els tests detectaran la població que ha superat la malaltia i està immunitzada –no pot infectar ni tornar-se a infectar a curt termini–, i que s’hauria de reincorporar sense problemes a l’activitat econòmica. És probable que fins i tot s’institueixin passaports d’immunitat (Alemanya o Itàlia ho estan considerant). I en el cas que s’hagin de reimplantar restriccions, ara o a la tardor si resulta que el virus és estacional, el més probable és que siguin més suaus o quirúrgiques, i no generals com ara. Nous antivirals, més immunitat col·lectiva, més capacitat hospitalària, millor capacitat de detecció..., tot hi hauria d’ajudar. En tot cas, el retorn a la normalitat serà gradual i els danys s’allargaran en el temps, sobretot per a alguns sectors (és difícil pensar que el turisme, tot i que esperem que molt menys el de proximitat, no se’n veurà molt afectat encara aquest estiu). Per a les companyies aèries, els hotels o la restauració, l’únic escenari possible és una recuperació molt suau. Sigui com sigui, no hem d’oblidar l’efecte base. Les caigudes de l’economia del segon trimestre seran salvatges per a la majoria de les economies desenvolupades. Des de tan avall, el més probable és que, encara que no s’hagi superat, en endavant les coses siguin menys dolentes. I amb això n’hi ha prou perquè l’economia millori seqüencialment (és a dir, trimestre a trimestre, en cap cas de manera interanual). Assumint, doncs, que a partir de l’estiu arribarà la recuperació, com serà de ràpida? O, dit d’una altra manera, quina lletreta, de les que hem esmentat abans, serà l’afortunada? Malauradament, la V no, al nostre entendre. El rebot, des de tan avall, serà violent, però molt probablement aplanat fins que no tinguem la vacuna. I això sol ser molt lent, si bé sembla gairebé segur que aquest cop s’accelerarà (tot el planeta l’està buscant, i diverses entitats diuen que ja la tenen i que han començat, o començaran ben aviat, assaigs clínics en humans). En tot cas, no sembla que pugui ser abans de principi del 2021, per la qual cosa, tret que aparegui un fàrmac miraculós, no podem comptar que recuperarem la normalitat absoluta aquest 2020. Però sí que creiem que serà la U i no la W (recaigudes) o la L (absència de recuperació). Els estímuls injectats a escala global són una autèntica barbaritat. Repassar-los allargaria massa aquest article, però no oblidin que, a diferència de la crisi del 2008, aquest cop han arribat molt abans, han estat molt superiors i són tant monetaris com fiscals. La combinació de tots dos assegura una potència sense precedents i hauria d’accelerar la recuperació. D’altra banda, la crisi és per xoc exogen i no per deteriorament previ dels fonamentals –sol ser molt més difícil en el segon cas–, i els balanços dels bancs són molt sòlids. A més, la Xina ja s’està recuperant i aporta una gran part del creixement mundial. També s’ha de tenir en compte que les recessions, a escala global, no solen durar gaire, tret que hi hagi una depressió, que aquest cop hauríem d’aconseguir evitar. Aquesta recessió hauria de ser més potent, però més curta, si es limiten els danys (cosa que els estímuls haurien de facilitar).