La tribuna
Noves mesures financeres per fer front a la crisi de la Covid-19
Segons el projecte de llei de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, presentat pel Govern, inicialment, abans de presentar-se a votació al Consell General, es pretén adoptar un ventall de mesures per fer front a la situació que s’albira des del mes de maig vinent endavant. De nou, ens trobem amb una sèrie de mesures històriques i innovadores, mitjançant les quals s’ha accedit a regular, per primera vegada en el nostre ordenament jurídic, la suspensió temporal de contractes de treball i la reducció de la jornada laboral. El projecte augura també els principis de solidaritat i de corresponsabilitat, els quals ja van inspirar la primera Llei de mesures excepcionals aprovada pel Consell General el 23 de març, els quals queden palesos en la redacció d’aquest, podent provocar algunes desavinences entre els diferents actors de la població andorrana. Ens trobem davant d’un projecte de llei que reprèn i adapta a l’experiència pràctica les primeres mesures adoptades i, també, pren noves mesures en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari, fet que demostra que les conseqüències econòmiques i socials que es deriven de la present crisi sanitària es manifestaran durant diversos mesos, més enllà de l’abril del 2020. En el present article, i considerant el vessant financer que ens ocupa, passarem a explicar breument les carències establertes en el projecte de llei de les quotes de préstec hipotecari o l’extensió del termini d’amortització del crèdit hipotecari en relació amb l’habitatge habitual, així com les mesures adoptades en matèria de concessió d’ajuts financers. En aquest sentit, l’article 39 regula la carència o extensió dels préstecs o crèdits hipotecaris destinats a finançar l’adquisició de l’habitatge habitual, mesura a la qual poden accedir aquelles persones assalariades concernides per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral. No obstant això, l’article regula altres limitacions per poder gaudir d’aquesta mesura excepcional: l’import mensual de la quota d’amortització del préstec, més les despeses i els subministraments bàsics de la unitat familiar, ha de ser igual o superior al 35% dels ingressos nets resultants de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral que perceben els membres de la unitat familiar de convivència. Es consideren ingressos nets els sous i salaris, rendiments de capital mobiliari i immobiliari, ajuts econòmics, dietes, despeses de viatges, beques, pensions, etcètera. Quan es tracti d’un crèdit en compte corrent, cal que arribi el venciment durant el període comprès entre la data d’entrada en vigor de la llei i el 31 de desembre del 2020. Per altra banda, s’estableix també que podran accedir a la carència de les quotes dels préstecs hipotecaris o a l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, les persones físiques propietàries de locals per a negoci destinats a l’arrendament, afectades per la reducció del 80% o 100% de la renda contractual, sempre que tinguin contret un préstec o un crèdit hipotecari destinat a l’adquisició d’aquest. Aquesta mesura també és aplicable a les persones assalariades que hagin estat acomiadades a conseqüència de la situació d’emergència sanitària, mentre estiguin sense feina i percebin l’ajut econòmic per desocupació involuntària i també a les persones físiques que realitzen una activitat per compte propi que hagi estat suspesa o sotmesa a un règim de guàrdia o permanència. Per últim, s’estableix que el període màxim de vigència de la carència o de l’extensió no podrà superar el 31 de desembre del 2020. Respecte a les mesures adoptades en matèria de concessió d’ajuts financers, el ministre portaveu i de Finances, Eric Jover, va fer referència als crèdits tous i va anunciar que s’hi destinaran 100 milions d’euros que se sumaran als 130 milions inicials que s’havien previst, per tal d’acompanyar el teixit productiu durant la segona fase. Tornem a trobar-nos davant de mesures extraordinàries, però aquesta vegada ens conviden a fer volar la nostra imaginació cap a una sortida, no imminent, però sí que ens deixa entreveure una aura de llibertat i retorn a la normalitat. Encara hem de ser prudents i aplicar el deure de co/autoresponsabilitat, per tal de no tornar enrere en aquesta carrera de fons, en la qual el desig de tots els ciutadans d’Andorra és acabar-la al més aviat possible i reprendre les nostres vides, amb més ganes que mai i amb la voluntat de ser millors persones.