Els administradors i empresaris davant la crisi de la Covid-19

La Llei òmnibus i la recentment aprovada Llei 5/2020 de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 contenen grans ajudes per a societats i empreses, que de ben segur pal·liaran en gran manera els efectes d’aquesta aturada obligada de l’economia i de la seva previsible lenta i dura recuperació. Sabem el que costa tirar endavant un negoci, gran i petit, coneixem el que es paga en segons quines zones d’Andorra pel lloguer d’un local, i per això empreses i societats la situació de les quals ja era complicada poden veure’s en greus dificultats econòmiques per fer front a les seves obligacions, ara que estan ben segurament facturant zero, i preveient una reactivació econòmica llarga i costosa. És en aquests moments que tant empresaris com administradors de societats han de ser molt curosos. En efecte, l’article 49 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada imposa als administradors un deure de cura i diligència en informar-se de la situació de la societat, participar activament en la seva administració i investigar qualsevol irregularitat de gestió, sota risc d’incórrer en responsabilitat i haver d’indemnitzar la societat pels danys i perjudicis causats (article 50 de la llei). Es preveu també una acció directa dels socis i, fins i tot, dels creditors de la societat, contra els administradors, pels danys que els hagin ocasionat els seus actes o omissions (article 52 de la llei). Alhora, el decret amb relació a la cessació de pagaments i fallides del 4 d’octubre de 1969 obliga els empresaris o administradors de societats que cessin d’una manera general en els seus pagaments a sol·licitar, dins dels vuit dies següents, la declaració d’obertura d’un procediment d’arranjament judicial o de fallida davant el Tribunal de Batlles. Els articles 69 i 70 del decret recullen la declaració personal de fallida dels dirigents de la societat que hagin incorregut en determinades irregularitats, entre les quals actes d’imprudència inexcusable o infraccions greus de les regles o usos de comerç, com pot ser la continuació abusiva d’una explotació deficitària, que no pugui conduir el negoci a altra situació que la de cessació de pagaments. En les mesures excepcionals i urgents aprovades no s’estableix cap precepte que mitigui, suspengui o elimini els deures i responsabilitats dels administradors esmentats. Tot l’anterior suposa que, quan la societat està en situació econòmica complicada, i que no es preveu de reconduir, els administradors han d’ésser suficientment diligents per prendre les mesures escaients, i han d’ésser també diligents a l’hora de decidir presentar una sol·licitud d’arranjament judicial o fallida, perquè en cas contrari poden, molt fàcilment, veure’s obligats a respondre personalment, amb el seu propi patrimoni, dels deutes de la societat. A la llum de les mesures de Govern, és cert que s’està fent el necessari per evitar que s’arribi a haver de declarar en suspensió de pagaments moltes empreses i societats, però, malauradament, de ben segur ens trobarem amb empreses, botigues, bars, restaurants, hotels, etcètera, que els costarà de recuperar-se, o que ja abans del tancament de les activitats a causa de la Covid-19 tenien dificultats i la seva situació s’haurà vist greument agreujada. Aquests negocis, que presumiblement i malgrat les àmplies ajudes previstes pel Govern hauran de fer tancament, es veuran obligats a rescindir els seus contractes d’arrendament de local, i la reducció del termini de preavís a un mes com a mínim, prevista a l’article 37 de la recentment aprovada Llei de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, no els serà suficient en tant que no s’ha eximit de l’altra obligació en cas de resolució anticipada del contracte, i que és l’obligació d’indemnitzar l’arrendador amb una quantitat equivalent a una mensualitat de renda per cada any que quedi per complir, que es recull en l’article 56 de la vigent Llei d’arrendaments de finques urbanes. En efecte, malgrat que la Llei 5/2020 escurça el termini de preavís que hauran de donar els arrendataris, no els eximeix de l’obligació d’indemnitzar l’arrendador amb una quantitat equivalent a una mensualitat de renda per any que quedi per complir del contracte, i aquesta obligació pot arribar a suposar un import força important que hauran de satisfer. En aquestes condicions, la suspensió de pagaments sembla un camí menys costós i que no forçosament implica un tancament del negoci o una fallida, sinó que pot abocar en un arranjament judicial i pot salvar la situació de la societat o negoci i el patrimoni dels seus administradors.

*Laura Vilamajó, Advocada i sòcia de Ramentol Pujol