Un tsunami inesperat

La pandèmia global de la Covid-19 ha obligat a replantejar totalment les estratègies empresarials emprades fins ara. La gran majoria dels sectors han vist afectada la seva activitat, fins arribar, en la majoria de casos, a l’aturada total.

El distanciament social que estem patint aquests dies afectarà la conducta del consumidor a curt, mitjà i llarg termini. És un fet. Es tardarà bastant temps a recuperar els hàbits que teníem anteriorment a aquesta crisi, i tot i això, els sectors hauran d’adaptar la seva estratègia a aquesta nova situació. Si ens pensem que tot tornarà a ser igual significa que no estem entenent l’abast de tot això.

El que més afecta les empreses, però, és la por a allò desconegut: cap de nosaltres sabem segur quan cessarà aquesta situació i quin serà el perjudici final.

La clau també resideix en el consum de les llars. I tot apunta que els següents mesos hi haurà una tendència més cap a l’estalvi que a la despesa. Això sense tenir en compte si algunes de les mesures de distanciament social seguiran vigents un cop hagi passat tot això. Com he mencionat abans, la desconeixença del que passarà és una de les preocupacions principals en tots els sectors.

L’afectació en el sector hoteler i turístic és encara més greu. Tancar un hotel significa parar tota l’activitat. Significa tenir personal inactiu. Significa que hi ha un impacte directe en els ingressos, els fluxos de caixa, els deutes i qualsevol projecte que es tingués en ment.

El sector hoteler crea un enorme benefici multiplicador mitjançant l’ocupació, tant directa com indirecta, fet que es veu afectat bruscament quan es tanca el negoci i ja no s’hi produeix cap tipus de compra i, sobretot, quan no es fa cap venda.

Diversos estudis indiquen que l’impacte en el sector hoteler es notarà especialment durant els primers quatre a sis mesos, atès que avui en dia els ingressos de tots els hotels han caigut com a mínim a la meitat en el millor dels casos. La recuperació passa especialment per atraure el mercat domèstic, la creació de plans de contingència i la capacitat de cuidar tant el personal intern com la clientela de cara al futur.

Un altre sector que es veurà greument afectat serà el retail. Anar a comprar es convertirà els següents mesos en una qüestió incòmoda. Ens preguntarem quanta gent ha tocat el producte que volem comprar, en quin moment hi haurà menys gent, si el client que està comprant al meu costat s’haurà rentat les mans abans d’entrar a l’establiment... La recuperació dels patrons de compra tardarà més del que la majoria d’estudis indiquen.

El major repte per als retailers, a part del canvi en els hàbits de consum i la seva manera d’adaptar-se a aquests, serà el d’adaptar els negocis i les estratègies a la por que hi haurà d’anar a comprar. Ens haurem de preparar per a un nou tipus de consumidor, un que anirà a comprar més per necessitat que per plaer, que espaiarà les seves sortides i unificarà les seves compres.

En aquest context, i per tal de pal·liar les conseqüències d’aquesta crisi, crec que els negocis han de traçar una estratègia en què es promogui la seguretat, la comoditat i la rapidesa en les gestions. Ens molts casos ens trobarem que la seguretat i la conveniència derrotaran els preus, i haurem d’adaptar les estratègies a aquest comportament.

L’exposició solidària durant aquest confinament també farà que les empreses que hagin sigut actives i hagin col·laborat durant aquesta època comencin amb un gran avantatge respecte als seus competidors. Serà primordial en aquest moment que el tracte envers el client sigui excepcional, i intentar que aquest ho comuniqui en les seves xarxes socials.

Andorra, un país amb massa limitacions

El cas d’Andorra, un país lligat al turisme i a les compres (recordem que rebem més de vuit milions de visitants cada any), és encara més greu.

El problema recau principalment en el fet que no coneixem la realitat. Veiem noves dades i xifres cada dia que fan la sensació de ser poc fiables. Però la realitat és que la situació pot arribar a ser molt pitjor del que ens estan fent creure. Les dades que algunes associacions estan facilitant són poc creïbles i la seva veracitat queda en entredit quan l’accés a aquestes no és públic.

Mai és bo generalitzar, però en aquest sentit, tant ens públics, publicoprivats i privats segueixen negant cedir aquesta informació i col·laborar, cadascun fent la guerra pel seu costat i no permetent consells ni col·laboració per part de ningú. I el més greu és que en la majoria de casos, ni disposen de tal informació.

El sector hoteler s’ha vist totalment paralitzat, ja que per decret han fet tancar tots els establiments. Sí que és cert que alguns hotels s’han ofert a obrir les seves portes per atendre persones amb necessitats, però la mesura de tancar i l’opció de demanar crèdits tous no permet gaire marge per establir mesures de contingència ni control de costos.

A aquest fet se li suma el que tots els que treballem en el sector ja sabem: la falta de col·laboració dels mateixos hotelers i algunes associacions fan que la recuperació es presenti encara més crua. El sector hoteler s’ha caracteritzat sempre per una opacitat i manca d’informació de mercat que s’està accentuant aquests dies, fet que provoca que qualsevol anàlisi i/o recerca de solucions sigui gairebé impossible.

El confinament també ha permès adonar-se que Andorra és un país que no està del tot preparat per a les compres online, la infraestructura o capacitats de moltes empreses no permeten fer compres per internet o el seu repartiment posterior. A això se li pot sumar la manca de productes (no de primera necessitat) que tenim en oferta, que juntament amb la no lliure circulació de molts productes que arriben a les nostres fronteres, fan que aquests dies s’hagi d’anar amb especial cura a l’hora de tractar eines que tenim a casa.

Però hem de mirar endavant i veure que aquesta mala època ens pot presentar infinitat d’oportunitats per canviar i millorar.

La recuperació passa per atraure mercats de proximitat i el model de visitant d’Andorra és precisament aquest. El fet de no haver d’agafar un avió per arribar al país ens pot donar un avantatge diferencial respecte a altres països, i els grans espais oberts i naturals de què disposem també poden servir com a reclam per atraure turistes.

La recuperació també passa perquè Andorra aprengui a comunicar, tant internament com externament, els beneficis que podem oferir a tota la població, la tranquil·litat de què disposem i els diversos atractius que presentem davant dels nostres competidors.

I, sobretot, la recuperació passa perquè, com a andorrans, aprenguem a escoltar, col·laborar, empatitzar i remar tots en la mateixa direcció, deixant de costat l’orgull personal i les petites diferències que ens puguin separar.