Ajuts a l'habitatge i desocupació involuntària

En el marc de les negociacions que es van dur a terme per a l’aprovació de la Llei de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2 –Llei Òmnibus I–, des del Partit Socialdemòcrata vam plantejar, entre d’altres, la necessitat irrenunciable de flexibilitzar els ajuts a l’habitatge i a la desocupació involuntària, amb l’objectiu d’ajudar més ràpidament les persones que haguessin perdut la feina durant la crisi sanitària.

En ser publicada la llei, ens vam trobar que s’indicava un termini de dos mesos per a procedir a la modificació del Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris, reglament que recull les prestacions per desocu- pació involuntària i els ajuts al lloguer. Tanmateix aquest termini va ser objecte de negociació per tal de reduir-lo, ja que des del PS enteníem que si no l’escurçàvem, arribaria tard.

Finalment, la modificació d’aquest reglament pren efectes des del dia 20 d’abril, una mica tard des del nostre punt de vista, però benvinguda per fi.

Des del PS vam proposar trenta mesures per fer més flexible l’accés a aquestes dues prestacions perquè, fent un exercici bàsic d’empatia, crec que tothom podem entendre l’angoixa de qui s’ha quedat sense feina, en un moment en el qual és gairebé impossible trobar-ne una altra. De les trenta mesures, vam entendre’ns amb el Govern en vint, dirigides a relaxar temporalment els requisits dels ajuts al lloguer i a la desocupació involuntària. Especialment satisfets ens sentim d’haver impulsat que, per primera vegada, s’incloguin els autònoms dins el col·lectiu amb dret a percebre l’ajut per haver perdut la feina. Tanmateix una desena de les nostres propostes van ser rebutjades també, però una negociació és això i hem de ser conseqüents amb l’imperi de la majoria democràtica. Per a nosaltres això és negociar, confrontar dues propostes polítiques i estar disposats, de banda i banda, a fer renúncies. Només així assolirem un resultat més plural, construït a partir de cada un dels models que el conformen, però diferent si els considerem individualment.

No cal el pensament únic al qual sovint s’apel·la des del discurs de la unitat. El que cal és la voluntat de dialogar i d’assolir consensos que ens duguin a propostes més equilibrades. En aquest camí, el Govern i la majoria parlamentària trobaran sempre la mà estesa dels socialdemòcrates.