Globus sonda

En els ambients periodístics anomenem “globus sonda” l’anunci d’un projecte, generalment per les institucions públiques d’un projecte que no es pretén activar, almenys a curt termini, però que es vol observar quines són les reaccions que provoca en la societat, de les més favorables a les absolutament contràries, en una mena d’enquesta indirecta.

No fa gaires dies es va difondre per enèsima vegada la possibilitat d’una venda de FEDA i Andorra Telecom, amb uns suposats ingressos de 750 milions d’euros, que cobririen abastament el dèficit públic derivat de les mesures anticrisi del Govern. Tota una temptació, aquesta mesura, des d’una ideologia liberal o, si es vol, neocapitalista. I tanmateix potser s’assemblaria més que a cap altra cosa al proverbial negoci de Robert i les cabres que a qualsevol altre.

Des d’un punt de vista ètic, i fins i tot jurídic en el nostre marc geopolític, hi ha la coincidència generalitzada en la bondat de la competència per als usuaris i clients, a més de normes contra la concentració de capitals. Només quan l’univers d’un mercat és realment petit, l’ortodòxia admet oligopolis, fins i tot monopolis, quan són de caràcter públic, sota administració institucional amb criteris d’interès –i benefici– general.

El volum d’aquest estat explica i per a molts justifica, les “parapúbliques”, eufemisme per a empreses d’activitats bàsiques nacionalitzades. Com ho va ser l’any 1988 la hidroelèctrica Fhasa, des d’aleshores FEDA, que acapara la majoria del mercat d’aquesta energia, amb la participació minoritària de la mútua de Sant Julià i Nord Andorrà, que potser persisteixen tot i els projectes de fusió per evitar la concentració absoluta, que sí que representa l’antiga STA, ara Andorra Telecom.

Una primera evidència és que el pas a mans privades i/ o estrangeres –se suposa que l’interès més gran en la compra seria d’empreses estrangeres del mateix sector– privaria l’erari públic de subsumir capitals i beneficis de les dues parapúbliques en els pressupostos generals del Govern, com ja es fa habitualment, en quantitats importants segons l’escala andorrana.

El càlcul per a la venda de la companyia de telecomunicacions és un paquet que inclou els seus fons de reserva, que són ni més ni menys que 250 milions, dels quals ja ha anunciat el Govern que disposarà per fer front i pal·liar els efectes de la catàstrofe econòmica anunciada.

Restada aquesta xifra, els càlculs dels imports de les vendes es reduirien a 500 milions: entre uns 150 de l’elèctrica i entre 350 i 400 de l’antiga STA. A 30 de setembre de l’any passat, quan es van publicar els beneficis de l’una i l’altra, FEDA havia obtingut 4,3 milions de beneficis, un 57,6 per cent més que en el mateix període del 2018, quan en el total de l’exercici va tenir un resultat positiu de més de 14,5 milions. La situació més que sanejada ja li ha permès anunciar la destinació de deu milions procedents de beneficis a la lluita contra la maleïda Covid-19.

Pel que fa a la companyia de comunicacions, el benefici al final del tercer trimestre de l’any passat era de 23,47 milions, en un exercici en què ha patit el llast de les pèrdues pel projecte de The Cloud (milió i mig directe, més els costos indirectes afegits de lloguers, de replantejament del projecte, etc.) i a més la rebaixa de les tarifes de les trucades de –o a– l’estranger dictada a nivell europeu, el que es coneix com roaming.

I encara hi ha més, en aquest ambient de crisi –si no crac– de l’economia global pocs tècnics dubtem que els càlculs sobre els preus de venda de les parapúbliques serien extraordinàriament optimistes, amb una perspectiva clara de devaluació, com la que domina els mercats internacionals en general.

Per resumir: la suposada venda significaria deixar en mans privades, normalment transnacionals estrangeres, la propietat i la gestió avui públiques i, indirectament, la impossibilitat de revertir ingressos a l’erari públic per poder-los reinvertir amb criteris d’interès general. I si encara hi afegim les posicions dominants que les companyies afectades tenen en el nostre mercat interior, tarifes i serveis quedarien exclusivament en mans alienes, i al seu criteri particular, amb els riscos evidents.

Més val, doncs, que aquest reiterat anunci de possible venda de les parapúbliques torni a quedar, una vegada més, en “globus sonda”. Com a mínim fins que les circumstàncies poguessin ser extraordinàriament favorables a les operacions, un panorama difícil ni tan sols d’imaginar, hores d’ara.