23 d'abril: Diada de Sant Jordi i patró de Catalunya i Dia de Sant Jordi a Andorra

Pensant en Sant Jordi a Andorra i especialment a Canillo, m’han vingut algunes reflexiones que m’agradaria plasmar. Quan jo era petita, per Sant Jordi no es feia res d’especial. Els pagesos tenien una dita que deia: “Per Sant Jordi sembra l’Ordi. Per Sant Marc ja és massa tard (25 d’abril), i si Sant Jordi ha passat, surt la cuca del forat.”

A tot Andorra no hi ha cap església i capella que es digui Sant Jordi, però a Canillo, a l’altar major hi ha una imatge de sant Jordi matant el drac. El Sr. Antoni Casal, que en pau descansi, era Cònsol Major l’any 1980 amb Pere Torres i va fer representar una reproducció de sant Jordi en una estampa molt bonica. En va donar una a cada casa de Canillo. Penso que es l’únic sant Jordi d’Andorra. A Canillo, del meu record, pocs nens es deien Jordi. El primer que vaig conèixer va ser el Jordi Font de Cal Armany. Després el Jordi Marquet (de la meva edat) anàvem junts a l’escola francesa i aleshores li deien “Georges” perquè feien traduir els noms catalans al francès. Com a títol de curiositat, al segle XIX l’escriptora francesa George Sand (en realitat es deia Aurore Dupin) l’escrivia sense “s”.

Van passar els anys, i molts catalans van pujar a Andorra, llavors, el nom de Jordi es va estendre. El meu fill s’ho diu i molts d’altres. A Ransol hi ha una casa que es diu Cal Jordi i aquest nom de casa ve de Cal Comet de Meritxell, d’un tal Jordi Gabriel, casat el 1730 amb Maria Naudí, dita Madona.

La primera festa de Sant Jordi que es va celebrar a Andorra, la va crear el cercle d’Arts i Lletres amb el dia del llibre. Un dia assenyalat, ja que es recorda la mort de Cervantes i Shakespeare, dos grans escriptors l’espanyol i l’altre anglès, autors del Don Quijote i de Romeu i Julieta, respectivament. El dia de Sant Jordi es va començar a posar moltes parades de llibres cedits per l’Òmnium cultural.

Més tard van arribar les roses, que segons la llegenda, quan sant Jordi va matar el drac amb la seva espasa ferint-lo al cor, on va vessar-se la seva sang, va créixer un roser amb roses vermelles com a símbol d’amor i d’amistat cap a la princesa i avui en dia cap a totes les dones.

Aquest 23 d’abril serà recordat com un Sant Jordi diferent. Ni millor, ni pitjor, entre tots hem fet que sigui important i especial dins de cada casa.

Déu vulgui que l’any que ve torni a la normalitat i es pugui celebrar totes les festes amb salut i joia. I amb retard (però diuen que els sants tenen vuitena) voldria felicitar tots els Jordis i Jordines!